M’he catalogat ¿?……Doncs la veritat no se per on començar ja que desprès de quasi un any Catalogant Espècies les vivències han estat moltes, moltíssimes… des del primer concert (la tercera nit al Coliseum un 28 d’abril del 2012) fins a l’apoteòsic final de gira al Palau un 16 de març del 2013……
La meva admiració amical va néixer i créixer de cop, ja que podríem dir que el primer dia que us vaig quasi sentir i veure, al Coliseum, ja vaig veure que m’havia enganxat a la vostra música, fresca, sincera, amb sentiment algunes vegades i amb crítica d’altres, molt currada i amb unes veus excepcionals….. i encara em vaig quedar més impressionada desprès de conèixer-vos a vosaltres: propers , pacients, amables , amb una simpatia desbordant i sempre a apunt per un somriure acompanyat d’un “gràcies”.
Gràcies ?? A nosaltres ??? Vosaltres sou les que us les mereixeu totes…encara no veieu el que heu aconseguit ??…si, si que ho veieu..i es per això que al vostre voltant s’ha anat formant aquesta gran família…quan més ens heu donat més heu rebut i aquesta retroalimentació ha estat el que us ha portat tant lluny, tant amunt, i ha fet de vosaltres un grup únic, un grup que a cada cançó m’he sentit identificada en moments concrets, des dels alevins dels dissabtes, a l’esforç per escriure senzillament el que sentim, a aprofitar les últimes oportunitats, a disfrutar des del sofà d’aquells mars remots o a la força que et donen les abraçades d’aeroport…
Per això, el meu catàleg és molt més ampli , començant per la vostra música i seguint per la vostra manera de fer, en les vostres 4 muses que teniu dins, en la vostra humilitat i en la vostra devoció per fer la feina que més us agrada, com es la de fer cançons perquè nosaltres les puguem disfrutar i cantar ens tots els racons de la nostra vida i del món….
…..perquè a cada moment de la meva història particular, jo sempre trobo unaespècie per catalogar que em fa els dies més dolços, no tant transcendents !!!!!!
Gràcies de nou a vosaltres, seguiu així, com us guiïn els vostres cors, els vostres sentiments i segur les muses no us deixaran mai !!! I nosaltres us estarem esperant perquè ens torneu a emocionar una i una altre vegada.
És immens el que heu aconseguit…no ho sabeu prou..heu revolucionat la meva manera de veure la vida i heu fet que encara més estimi música, aquesta forma d’expressar els sentiments tant subtil però tant emocionant alhora…per això ja us trobo a faltar de nou……..Fins aviat, ja sabeu que estarem darrera del vostre blog per quan torneu !!!!!!!