gloriaUn dia et lleves i penses: “Quina putada que s’hagi acabat la gira dels Amics de les Arts, ara m’aniria de conya anar a un concert seu”. I mires el calendari del mòbil i tot just és 21 de març i tot just fa 4 o 5 dies que es va acabar la gira. I tot et fa una mica de mandra…

I poses els ulls en blanc i recordes un dia com avui de fa 3 anys. Una amiga que penja un vídeo al Facebook d’uns que canten no sé què d’un home que treballa fent de gos. En aquell moment, sense ni saber-ho, acabes de conèixer un dels teus grups de capçalera, acabes de conèixer Els Amics de les Arts. Es veu que fa poc que han  tret nou disc i ho estan petant molt parlant d’un tal Jean Luc (pobre de mi, fins llavors amb la meva incultura cinematogràfica, no sabia qui era aquest bon home!). I aquell 21 de març, un diumenge que plou, recordes enganxar una amic per banda i dir-li que te l’enduus de concert; un concert que recordes amb un carinyo especial, impressionada  amb l’home (dona) que treballa fent de gos tirant confeti entre les rengleres de seients del casino de Vidreres.

I repasses mentalment la resta de concert d’aquell any: Torroella de Montgrí, la Cellera de Ter, Girona, Roses, Igualada, Figueres, l’11 de setembre a Barcelona (espectacular!!!), Gurb, Girona (aquest cop a l’auditori) i Verges. Quins records de quan els concerts eren gratuïts o a preus molt barats!!

I llavors penses en un passat no tant llunyà, en fa un any. Un 21 de març (mentida, era un 22, però així queda més quadrat), celebrant l’aniversari amb les amigues al König de Girona, entre frankfurts i patates braves, apareix embolicat un disc: Espècies per catalogar. I poques setmanes després, un mail de Vueling dient que t’ha tocat un sorteig (tot pagat) per anar a veure els Amics a Madrid. Encara no t’ho creus!!! I pocs dies després, et trobes volant en un avió, on unes fileres més endavant els Amics de les Arts toquen “Ciència-Ficció” en acústic. I recordes tot un dia voltant amunt i avall de Madrid, lluint la samarreta del planeta piruleta: puerta del Sol, plaza Mayor, la Almudena, templo de Devod, Puerta de Alcalá, Parque del Retiro, Gran Vía,… I arribar al concert quan ja està sonant “Carnaval”. I l’endemà l’avió que va amb retard, que no tens temps d’agafar el tren cap a Girona, que has d’improvisar un pla i trucar a alguna amig
 a que t’aculli a casa seu a dormir aquella nit.

I pocs dies després, el concert a l’auditori de Girona, i el del pavelló de Llagostera, i la màgica nit a Cap-Roig, i l’envelat de Vidreres per acabar al costat de casa: a la Mirona.

I obres els ulls i respires fondo. D’aquí a un any, si tot va bé, tindràs el CD sonant al cotxe i entrades per anar-los a veure a qualsevol lloc. Paciència.