ANDORRANS I LES SEVES HISTÒRIES

M'he catalogat #24
Em pregunten perquè m’agraden els Amics de les Arts, em pregunto perquè m’agraden els Amics de les Arts, i no tinc resposta. Em pregunto: com em puc decidir per una cançó dels Amics?, doncs no, no hi ha manera. Fa tant temps que “estem junts”…., tot va començar un matí quan el Xavi (home meu), va dir: vine a escoltar aquesta cançó (A vegades) … (era per la tele no ho se del cert, algun d’aquells del 33 que posen música, ”ritmes” crec), segur que fèiem temps intentant que les nenes es posessin la roba d’esquí (que sempre costa!). Bé, la cosa es que a partir d’aquest moment el Xavi (home meu) es va posar a buscar a la xarxa (no se sap perquè) el grup aquest “estrany” i va i hem diu: Moni, escolta aquesta que encara és mes bona, i va i hem posa un “dejà vu”, espectacular!!!, va no serà tant pensava jo; el millor arribo a la feina i toma!! a l’Enderrok va i em trobo un Cd que hi diu –Els Amics de les Arts “Castafiore Cabaret” i jo que penso, són aquells que vam sentir amb el Xavi, al•lucinant…!.

A partir d’aquí un no parar d’amics, el primer que vaig fer: posar “A vegades” com a to de mòbil (de fet, encara és el to que tinc), vam participar en un concurs de curts per a mòbil, amb la mateixa cançó, que cantaven les meves filles, res un no parar!, que si mira concerts per Internet aquí, que si allà, quina ràbia pensava, així que disc a disc (per no explicar-vos tota la nostra història), per fi ho vam fer, vam venir al Palau de la Música el dia 7 de febrer del 2011 (bon regal d’aniversari) estrena fantàstica, concert fantàstic i unes amistats genials, ELS GOMETS VERDS! Encara recordem el concert, els gomets (sempre!) i la il•lusió de poder parlar amb tots vosaltres.

Aquest any, ja som uns cracs, hem pogut anar a 4 concerts (un rècord per nosaltres), un d’ells a Andorra (el Dani sempre ens promet que tornareu, a veure si es veritat, nosaltres hi tenim casa, així que no teniu excusa…), i un d’ells altre cop al Palau de la Música i final de gira!.

Per acabar moltes gràcies per tot, podria haver omplert dues, tres, quatre no se moltes pàgines parlant de les meves experiències amb vosaltres, però no cal, les tinc per aquí!.
Moltes gràcies Pol per ser tan… per ser com ets (també t’espero per aquí , ja ho saps)!!
Per cert teniu una banda genial, genial!!!
Mònica