Captura de pantalla 2013-03-21 a les 18.39.44

Louisiana o “Que pesada que ets, filla!”

 

Diu que no són com els altres,

que estimen a tots els fans.

Són propers, canten històries molt normals

i que a tu, mare, et podrien agradar.

Que estan molt bé, no són dolents.

Diu que estan molt bé, no són dolents.

Es veu que eren quatre joves,

diu que estudiaven i vivien a ciutat.

I diu, que un dia de passada, van treure la guitarra

i que van acabar gravant.

Que des del pis van anar al Palau.

Que des del pis van anar al Palau.

 

Diu que pugen vídeos al seu bloc on hi són els quatre.

I quan van de gira a qualque lloc pengen moltes fotos.

I que quan acaba el bolo, es baixa el teló, firmen discos i de tot!

 

Agraden a vells i joves,

diu que més d’una diu “Guapos” i “Tios bons”,

però diu, diu que agraden als homes de veritat,

parlen d’en Goku i de coses de futbol.

I també als nens els fan contents.

I també als nens els fan contents.

 

Diu que arriben als cinquanta mil en el facebook, pare.

Que als concerts es posen a xerrar i fan molta gràcia,

perquè es veu que són amics. La gent mai no en té prou, ni d’Amics ni de cançons.

 

Diu que tenen veus molt maques,

combinen, els hi treuen bon profit.

Però és que a més, les lletres parlen de pelis, artistes,

parlen de dones o del què és tenir un fill.

I que amb Els Vents, Ramon i Pol són gairebé La Perfecció.

 

Diu que els veu i pensa que els coneix, però que viuen fora.

Que la nit que els va sentir cantar, va ser un canvi d’aires.

I que, per molt car que sigui quan pugin els imposts, al pròxim concert serà.

Al pròxim concert sirà.

 

Diu que un dia hi hem d’anar, quan facin un concert, seran també Amics nostres.

Diu que un dia hi hem d’anar, quan facin un concert, seran també Amics nostres.

Diu que un dia hi hem d’anar, quan facin un concert, seran també Amics nostres.

Diu que un dia hi hem d’anar, quan facin un concert, seran també Amics nostres.