#16 Nerea
Hola Amics!
Com tots sabem amb la maleïda crisis moltes empreses han aprofitat l’oportunitat per fer mobbing, doncs bé, el meu pare en va patir a l’última empresa on va estar. Com a conseqüència, va tenir problemes de salut, hem estat tot l’estiu amb proves mèdiques a l’hospital, ja que ens pensàvem que tenia càncer, sempre que escoltava la vostre canço de “Louisiana o els camps de cotó” esperava tenir aquell “cop de sort” que diu la cançó i que el meu pare no tingués res dolent. Finalment, ens varen dir que no era càncer i que podíem estar tranquils. És més, va aconseguir arribar a un acord amb aquella empresa i al cap de tres mesos de ser a l’atur ha trobat feina (amb contracte indefinit!). Cada vegada que recordo l’alegria que vaig sentir quan ens van dir que no tenia res greu i en el moment que va trobar feina, recordo la vostre cançó.
Gràcies! Una amiga d’Igualada!
****
#17 de Maria Carmen Sánchez
Hola,
ja fa molt que m’he catalogat però no us ho comento fins ara. Em va iniciar la meva filla (superfan). Estic amb moltes ganes de veure el concert de Sant Joan encara que pensar q s’acaben els concerts de la vostra gira fa molta, molta pena (aquest serà el tercer que aniré). Sou especials, m’encanten les cançons. Tenim connexions. Jo també vivia a Barcelona al carrer Casanova, al costat de Muntaner i vaig venir a viure a Sant Joan, que em va encantar, però fa 25 anys. Ara esta encara més maco. És un oasi amb moltes comoditats (poliesportius, teatres, biblioteques…) tranquil·litat i bona gent. Espero poder saludar-vos al final com als altres concerts. Continueu així i no trigueu en tornar. Sabíeu que al espectacle de LA FAMILIA IRREAL canta “Marichalar” vestit de gos…”L’home vestit de gos”. Només fan al·lusió a la vostra cançó i un tros de monòleg de Rubianes. Perfecte!