Benvolguts Amics de les arts,
el que ve a ser com vos vaig conèixer no te massa història… m’encanta la música en valencià/català i a la meva parella també, ella em va fer escoltar un parell de les vostres cançons (de les quals: deja vu, de vegades, jean luc, les meves ex i tu, 4-3-3 i Carnaval, m’enamoraren bojament) precisament Carnaval es una explosió d’inspiració i enginy, ací vos deixe el que em va inspirar a escriure:
Paraules pel cel,
revoltoses al vent.
Busquen ser dites
i estar sempre en ment.
Retronen Antónims,
sinónim de gresca.
El temps roman atònit…
Déu, quina tempesta!
Flexionen els verbs,
al futur i al pasat.
De vegades i tot,
formes no personals.
Els Complements a la moda
I els Sintagmes en colla.
Es sentència la parla
i el sentit s’amolla.
I aixina escrivim,
bastant malament,
però les paraules ens busquen
acompanyades pel vent.
Un abraç molt fort a tots!
P.D. com no sabia que posar-vos… una foto d’un raconet de Valencia, Anna!