#39 de Carla Maya
La meva història amb els Amics comença un cap de setmana qualsevol que estava veient un programa del Super 3 que es diu Tags, en aquest programa al final sempre posen una cançó d’algun grup o cantant. Aquell dia van posar justament L’home que treballa fent de gos, i en aquell moment quant va acabar de sonar vaig pensar: “Aquest a cançó l’he de tornar a escoltar i buscar més cançons d’aquest grup que estan molt bé.” Però com sempre passa no la vaig arribar a buscar mai, i el projecte de tornar a escoltar i descobrir més cançons d’aquells nois es va quedar en això, en un projecte.
No vaig tornar a saber més sobre aquell grup fins que un dia que vaig decidir veure l’Info K i casualment una de les notícies era sobre un grup de música que havia fet una cançó dedicada a Bola de drac i a més també l’havien fet en japonés! Aquesta vegada estava decidida a buscar la cançó, però no me’n recordava del títol de la cançó i li vaig preguntar a la Carla Serra que savia que escoltava aquell grup de música però tampoc sabia el títol de memòria.
Això va canviar un dia que vaig anar a casa la Carla Serra a fer una cosa per l’escola. Sempre que hem de fer un treball ella posa música, li vaig preguntar si tenia la cançó aquella sobre Bola de drac i em va dir que sí però que només en català i que si posava al YouTube Per mars i muntanyes en japonès, probablement em sortiria. Així ho vaig fer i… Bingo! Em va sortir la cançó que feia setmanes que buscava. Quan la vaig buscar també vaig aprofitar per escoltar altres cançons d’aquest grup que encara no coneixia però que començava a agradar-me, vaig escoltar L’home que treballa fent de gos, Deja vu, Jean Luc, totes em van semblar molt bones, la resta de cançons me les va ensenyar la Carla Serra per algun motiu o algun altre.
Però quan de veritat em vaig aficionar als Amics va ser quan la Carla Serra em va dir que treien nou disc. Evidentment el vam anar a comprar i vam anar a que ens el firmessin.
Aquell dia van reconèixer a la Carla Serra i només la van veure un dia al Palau al final de la gira Bes&Breakfast. Deu dies després va ser el meu aniversari i la Sara i la Carla em van regalar el Bed&Breakfast i entrades per anar al concert de Mataró, just un més després del meu aniversari.
Va ser a partir d’aquí que van néixer les amigues dels amics.
Però tres dies abans del concert teníem una altra cita amb els Amics, havíem d’anar a la presentació del llibre d’Espècies per catalogar. Recordo que era un dimecres i tenia anglès la Sara i la Carla van quedar per anar a la casa del llibre jo vaig quedar amb elles directament allà i vaig arribar corrents perquè feia tard. Va anar tot molt bé, ens van firmar el llibre i els hi vam dir que el dissabte els veuríem.
I per fi va arribar aquell dissabte 24 de març, el dissabte del meu primer concert dels Amics. Va ser un dissabte normal, feia bon dia, i a mi se m’havien trencat les olleres i jo no veig be de lluny. Tot i aquest petit inconvenient va ser un concert espectacular. Encara no em sabia les cançons i gairebé no vaig poder cantar a més del B&B havia escoltat molt poques cançons, però vaig disfrutar molt d’aquell concert, també va ser el dia que vaig descobrir Tren transsiberià (estranyament ningú no me l’havia ensenyat mai). Després del concert els Amics van sortir a firmar i vam xerrar una estona amb ells. (Teatre monumental Mataró)
El següent concert va venir per casualitats de la vida, un dia mirant el bloc, vaig mirar quins eren els pròxims concerts que feien els amics i un d’ells era a Sant Feliu de Codines. Quan un vaig veure no m’ho creia, era la meva segona oportunitat de veure els Amics en directe i a més els meus avis tenen una casa allà per tant ens podíem quedar a dormir. Li vaig dir la Carla i a la Sara si volien venir, però la Carla tenia teatre i va dir que no, (ara se’n penedeix) i la Sara va dir que si. Aquell dia feien un sorteig de dos entrades per un altre concert que ara no me’n recordo, el sorteig el van fer tirant unes pilotes de plàstic, d’aquelles típiques dels chiquiparks, una de les pilotes deia “premi”, no ens va tocar però va ser un bolo koete genial.
Per el pròxim concert encara haurien de passar alguns mesos, a l’estiu, el concert del Grec. Les Amigues del Amics vam decidir anar al grec perquè era un concert especial, tocaven amb els Amics el Col·lectiu Brossa i cantaven amb ells el Cor de Gospel femení per nosaltres la única oportunitat de sentir Carnaval tal com es va fer en el disc. Va ser un gran concert, al final els Amics havien de sortir a firmar però no els havien preparat cap lloc i no van poder sortir.
El dia que firmaven el conte de Deja vu era un dijous, els dijous la Carla i jo tenim escalada i no vam arribar a les firmes però quan s’estaven anant la Sara, que hi havia anat, ens va trucar i no sé que va passar que el Dani li va demanar el telèfon per dir-nos que havien de marxar, quan la Sara li va dir a la Carla que li passava el Dani ella no s’ho va creure i en sentir la seva veu es va quedar flipant, en xoc i sense saber que dir i em va passar el telèfon i em va dir té és el Dani i ens va explicar que no es podien quedar. Vam anar a buscar a la Sara que ens esperava allà i quan tornàvem en el metro vam decidir anar al concert de Cornellà.
Aquest va ser un concert 2×1 Catarres+Amics, això feia d’aquest concert més especial. Vam veure per primera vegada “l’actuació” del Jordi i la Marta a Bed&Breakfast.
Després de Cornellà la següent parada amical va ser la presentació del conte Deja vu. En aquella presentació en Victor Escandell ens va dir coses en les que no ens havíem fixat del llibre com el petit 84 que hi ha a sobre del “lai” de l’última pàgina, i es que els Amics diuen 84 “lais” al final de la cançó.
I de la presentació anem fins a Manresa un concert molt esperat per nosaltres feia mesos que no els veiem i teníem in mono de concert gegantí. Vam anar a Manresa i un amic de la Sara i la Carla que viu allà, l’Òscar, ens va guiar fins l’Stroika. Ens vam col·locar a primera fila, costat Ferran i ell i el Joan Enric quan ens van veure ho van comentar entre ells, jo crec que van dir: “Mira aquí estan un altre cop” El de Manresa era un dels concerts a la carta, per mi va ser un concert molt especial perquè va ser la primera vegada que vaig sentir Per mars i muntanyes, la meva cançó preferida.
I ara només ens falten dos concerts al Razzmatazz i al Palau que com tots seran molt especials. (Quan llegiu això ja hauran passat)
#40 de Sara Martí
Jo vaig conèixer els Amics de les arts un dia que estava mira’n el “TAGS”, si no recordo malament, sonava “L’home que treballa fent de gos”. Quan va acabar no li vaig donar molta importància, però un dia, la Carla Serra em va preguntar si els havia escoltat. Jo li vaig dir que només havia escoltat una cançó, me’ls va posar i em van agradar. Aleshores poc a poc els vaig anar escoltant, i cada cop m’agradaven més. El meu primer contacte amb ells va ser a la presentació del llibre, i el cap de setmana els tornàvem a veure, per que li havíem regalat entrades per Mataró a la Carla Maya pel seu aniversari. El cap d’una setmana ja tenia més ganes de concerts dels Amics. Un dia la Maya em va dir si volia anar a St. Feliu de Codines i òbviament li vaig dir un “SI !” com una catedral. Vam anar el concert i aquell dia cap a la meitat, si no recordo malament tiraven unes boles i en alguna deia “PREMI”. Per mala sort, no en vam agafar cap en que digués “PREMI”. Per tornar-los a veure, encara faltaria esperar una mica, fins el Juliol. Va arriba 1 de Juliol i ja estàvem nervioses, només faltaven 31 dies!
Quan va arribar el dia, no ens ho podíem creure estàvem el grec, un gran lloc per estar a l’estiu i més si toquen els Amics.
Recordo perfectament el dia de la firma del conte “Déjà-vu”, vaig arriba i els Amic van comença a firmar, recordo que el Ferran em va dir “ que esperes a les Carla’s?” jo li vaig dir que si, que estaven a escalada i que venien corre’ns. Les vaig trucar per que el Ferran i l’Eduard, estaven marxant. Les dues Carla’s em deien que els lligues, i que no els deixés marxar, però pobrets tenien coses a fer, i van acabar marxa’n només quedaven el Dani i el Joan-Enric però finalment també van marxar. Quan marxaven jo em vaig posar darrera el Dani, i de cop es va girar i em va dir “Sara, passa’m a la Carla” em vaig quedar de pedra, si, si les 2 Carla’s van parlar amb el Dani per telèfon. Quan van arribar, ja no quedava cap dels amics, i els hi vaig presentar a les carla’s la Marta Devesa, la Ana Gimènez, la Núria Rey, Gemma Arcalís i més gent. Ens vam quedar una estona més parlant amb elles, i vam marxar feliçes pensant que haviem de comprar entrades per dissabte a Cornellà. Ens va costar comprar les entrades, però per fi ja era dissabte, i ens esperava un gran concert. Òviament tots els concerts dels amics, són inolvidables.
L’1 de gener, el dia del meu aniversari, teníem previst anar a la platja, però la Carla Serra, es va rajar perquè feia fred, i em van donar el regal a casa seva. Em van fer unes proves, que la majoria vaig haver de demanar ajuda per fer-les, però al final, amb ajuda, les vaig acabar. M’anaven donant paraules per cada prova, i jo havia de ordenar la frase. La frase deia “Les entrades del palau, en veritat són per tu”. Em vaig quedar de pedra, perquè, ja com havíem quedat amb la Carla Serra, les entrades li regalàvem a la Carla Maya. Per això em vaig quedar al•lucinada. Ara entenc l’estrès que va patir la Carla Serra amb el meu regal i el de la Carla.
Amics gràcies per ser com sou, no canvieu mai.