PhotoGrid_1353509162216

Jo sempre he sigut una persona de les que no els agrada massa parlar d’elles mateixes, així que he pensat que avui podria fer com aquells homes que van al metge i l’hi diuen: doctor, el meu amic té problemes d’erecció! Així que avui parlaré de la historia de “la meva amiga”…

La historia de “la meva amiga” amb els Amics de les Arts comença un 18 de maig de 2012, però per entendre que va suposar per ella la musica dels Amics ens remontarem a més d’un any enrere. Part lacrimógena de la historia, a “la meva amiga” li acabaven de dir que el seu fill, que llavors tenia poc més de dos anyets, tenia tots els numeros de tenir un problema de maduració i conducta (altrament dit l’ara molt de moda Espectre Autista). Us podeu imaginar que suposa que li diguessin aixó a un pare/mare. D’un dia per l’altre es va tornar una persona apagada, trista, sense ganes de fer plans de futur i que només podia pensar en el mateix al llevar-se i al anar a dormir. Els psicolegs del seu fill la van avisar de que es busqués quelcom que li fes oblidar per estones el que estava passant perque si no no ho superaria. Pero “la meva amiga” no trobava res que la motivés gens i vivia així apagada i amargada fins aquell 18 de maig… Aquells que havieu tret algún kleenex ja els podeu guardar que ara arriba la part bona!

Aquí entra en joc la germana de “la meva amiga” per posar un nom li direm “gemma sfc (germana de la Lydia i amiga de l’Arcalís per qui no s’enrecorda), o millor i perque aixó no s’allargui Gemma. Doncs bé, la Gemma era fan dels Amics desde ja no sé quan, molt! I portava un munt de setmanes preparant-se per anar al concert que els Amics feien a Sant Feliu de Codines. Tenia previst que “la meva amiga” li fes de cangur als seus fills aquella nit, però el seu marit a ultima hora va decidir que no tenia ganes d’anar. Així que va trucar a “la meva amiga” i li va dir que l’acompanyés… La meva amiga va dir que si però no tenia ni idea ni de qui eren els Amics de les Arts, ni com sonaven, ni tant sols quina pinta tenien… l’unic que sabia era que tenien una cançó que havia escoltat al cotxe de la Gemma en la que cantaven noseque d’uns pels a la dutxa… I aquí es quan el món de “la meva amiga” va canviar del tot. Els Amics van començar a tocar i cada cançó que sonava li agrada més que l’anterior! Els nois aquells eren simpatics, oberts i semblaven super humils… en acabar el concert fins i tot “la meva amiga” cridava allò de “no n’hi ha prou”! Al arribar aquella nit a casa es va adonar que per primera vegada en més d’un any no havia pensat ni un sol moment en el seu “problema” i que per primer cop havia rigut, s’ho havia passat bé… així es com “la meva amiga” va començar a escoltar tots els discos, a mirar tot alló que trobava per internet i a anar a tots els concerts que podia… Es va embogir tant que al acabar la gira haurà anat a 13 concerts (mínim)…

Gràcies Amics per tornar-li l’alegria a “la meva amiga”, gràcies per les amigues tant bones que ha fet gràcies a anar als vostres concerts, i gràcies per donar-li la musica que la fa desconectar els dies de bajón que té, i que de segur que tindrà pero que ara afronta d’un altre manera! Gràcies per que vosaltres heu estat els millors psicolegs que es podria desitjar!