Els Amics al Palau en el moment màgic en què la gent en volia més (foto: nuriiaa_10)
El dia després t’aixeques encara amb la vibració al cos de les dues nits anteriors. Serà que els humans estem fets de tres quartes parts d’aigua perquè tota l’energia del que hem viscut durant aquestes dues nits encara la portem dintre, com si l’experiència hagués estat com un microones gegant.
Dorms bé però amb un punt d’excitació (ens han dit, bones fonts, que ens hem mogut molt aquesta nit). Quan et poses al llit just després del palau no pots evitar de repassar mentalment el concert: cada acord, cada entrada, cada reacció del públic…cada segon et queda gravat amb un detall mil·limètric que et sorprèn a tu mateix. L’adrenalina competia literalment amb els xaiets que saltaven la tanca: 6504, 6505…fins que caus rendit.
Al matí intentes allargar fins les 10 fent el ronso, mandrejant una miqueta al llit però no hi ha manera. A les 9 ja estàs de peu i amb ganes d’explicar-ho, de fer el post i de mirar a la xarxa com ho va viscut la gent i de comparar-ho amb el que tu sents. Mentres esmorzes un bol de cereals amb fruita no pots deixar de pensar-hi, i t’entretens més del compte amb la maduixa que flota entre els flocs de civada i llet. T’adones que estàs tranquil, que estàs en pau. Ha estat un any que t’ha omplert infinitament, en el que has compartit la música, les sensacions i els mil moment de la gira, i sabem que tot això ho trobarem molt a faltar. Sempre ens passa. Passaran 4 setmanes i ja direm, “per quan el següent bolo?” Però ara nois toca parar les màquines. Descansar i posar-nos ens mans de les 9 muses gregues (que deia en Ramon Gener ahir al Palau) per tornar a explicar històries, a fer melodies, a pensar harmonies, a buscar arranjaments i a retrobar la intimitat d’Els Amics de les Arts. Els quatre amics al local o en una caseta a la muntanya fent un stage creatiu i rient plegats i passant-ho bé. Perquè en el fons es tracta d’això: de passar-ho bé i de ser amics.
Gràcies de veritat per la intensitat d’aquest any. Per portar-nos a llocs inimaginables: places, sales, festival d’estiu, teatres. I el gran comú denominador heu estat vosaltres. Fidels omplint-ho tot. I ara ja sabem que amb gent com vosaltres no podem parar mai de fer cançons.
Mil gràcies i fins ben aviat!
Pd: I ja ho sabeu, per deixar record d’aquest final de gira estem molt contents de poder-vos oferir el directe cd+dvd de la nit de Razz que sortirà aquest proper maig 2013. (Podeu mirar aquesta fantàstiques fotos d’en Mercadé de la nit al Razz). Per nosaltres també és un premi poder recordar una de les dues grans nits de les Espècies per catalogar i deixar constància del que ha estat aquest fantàstic any plegats.
Pd2: Abans de marxar recordar-vos que deixarem el bloc a les vostre mans. Hem rebut moltes històries al M’he Catalogat i les anirem publicant cada dia al bloc. Gràcies per participar.