stroika

Amics, aquest dissabte vam ser a l’Stroika de Manresa. La sala estava a petar de gent. Mentre escalfàvem a fora sentíem el rum-rum de com s’anava omplint. Realment és un plaer poder veure la vostra enorme resposta. Després d’un any de gira sortir i veure que sou aquí per acomiadar-la ens fa molt feliços. La nit prometia i així va ser! Un bo-la-ko.

Entra en Javi i ens diu “Nois, ja! a l’escenari: abraçades amb la banda i concentrats saltem a la palestra. En Ramon arranca amb Carnaval a tota vela. Aquesta nit s’ha mudat. Corbata vermella i camisa negra apretada. En Tutu i en Jaume amb americana i en Santi amb el seu habitual glamour. A l’ala esquerra en Pol donant-ho tot, avui està fotut però toca el baix amb més força que mai.

Després de l’energètica intro instrumental s’obren els llums i veiem a tota la gentada ballant el ritme 6/8 de la cançó. Carnaval vola i sense que baixi s’enganxa amb Monsieur Cousteau, que va sonar com mai, i encara pugem més enllaçant-la amb Miracles, i màgicament posem la nit en aquell punt en què saps que serà un gran concert. De cop apareix el responsable de confetti (i no us ho explicarem, però fa de les seves). La gent ens acompanya a cada cançó. No ens en cansarem de dir-ho: a cada concert redescobreixes les cançons,  perquè són vives, perquè respiren l’ambient i a cada lloc, públic i amics, les fem ser úniques. Va ser molt guapo el moment de la intro de Bruce Willis quan la gent va aplaudir a mitja introducció i la força que va desprendre Armengol, que va fer vibrar a tota l’Stroika. Com ja sabeu també era un concert a la carta, així que vam revisitar el Súper bon noi, la mítica A Vegades (impressionant “la tribu apache del final”) i Per mars i muntanyes. Us vam explicar la peli que estem muntant i vam acabar el concert encadenant una traca final de cançons: L’affaire Sofia, 4-3-3  i El Matrimoni Arnolfini.

Gràcies Stroika, gràcies Manresa per la nit de dissabte.