Amics, aquest dissabte vam començar el primer dels 8 concerts finals de gira, el que nosaltres diem internament els últims samurais, i us preguntareu samurais? Té alguna cosa a veure amb la gira? Sortireu amb una espasa de plàstic als concerts? doncs no, però ens molava molt el nom.
Arribem a Sant Joan Despí, al teatre Mercè Rodoreda. Acollidor, al centre del poble i amb un parell de gegants (del pi) que custodiaven l’entrada: en Joan del pi i la Pomereta. A dins encara fa aquella olor de nou, com quan estrenes un cotxe. Estem contents perquè han passat quatre setmanes sense trepitjar els escenari i en teníem moltes ganes.
Saludem als Ol’Green i a en Julen G. Se’ls nota un pel nerviosos. Ja han fet les seves respectives proves de so. Com sabeu a Sant Joan és on hi van tocar els guanyadors del concurs Versions Amics que vam fer via bloc fa uns mesos. Ol’Green van començar obrint foc. La seva interpretació de les Meves Ex i tu va sonar com mai, amb un punt teatral inclòs i la va seguir una versió de Batiskafo katiuscas deliciosa. I en Julen G tampoc es va quedar curt. Va interpretar entre d’altres el seu particular medley d’Els Amics. Vols escoltar els amics? doncs truqueu a aquest home que ha estat capaç de posar 10 temes amics en un sola cançó i tots ben enganxats. 10 minuts de canvi entre grups i arriba el desitjat retrobament amb el nostre públic.
Comencem amb Aquestes Alçades de la pel·lícula. Sí! sempre comencem amb Carnaval, però vam pensar que canviant la primera cançó donaríem un cop d’efecte (va no rieu, que us veiem). Mica en mica vam anar desgranat el concert i ja que hi érem vam aprofitar per tocar cançons antigues que no havien sonat encara aquesta gira i que vosaltres ens vau demanar pels concerts a la carta. No era un concert a la carta però ens feia il·lusió tocar-les. Vam explicar-vos també què fem amb els telèfons que molta gent ens passa al final dels concert, perquè en Joan Enric és el responsable de confetti del grup per majoria absoluta i i perquè en Tutu es posa vermell al solo de 4-3-3. I no desvetllarem res més, per no fer d’spoilers (com es diu ara) de nosaltres mateixos. Va ser un concert especial, i encara més especial per l’Eduard que ara és de Sant Joan Despí i que coneixia a més de la meitat del teatre. A l’acabar vam signar discos i vam xerrar amb la gent.
Gràcies gent de Sant Joan per la bona acollida del dissabte!