Amics,
avui un post d’aquells que no anuncia un futur bolo ni fa una crònica d’un concert. Un post per aturar-nos un moment i gaudir d’una cançó de l’Espècies a poc a poc ara que tots notem que ja ve l’hivern. Normalment abans de treure un CD poses a l’abast del públic una, dues, tres cançons que et serveixin d’avançament per les altres. Els singles, que en diuen. Nosaltres vam triar Monsieur Cousteau i Louisiana o els camps de cotó perquè eren exemples diferents d’estils de cançons que es podien trobar al disc. Després de deu mesos i amb el disc escoltat i reescoltat per tothom ja no cal treure singles sinó parar atenció en aquelles cançons que mai seran un hit però que la gent se les ha fet seves. Una d’aquestes és Els Ocells. Avui ens ha vingut parlar d’aquesta perquè més d’un i més de dos ens han dit que s’hi han vist reflectits i perquè hem rebut dues magnífiques il·lustracions de l’Ester López. Ens les va ensenyar el dia de la presentació de Déjà-Vu a la casa del llibre i els hi vam demanar que ens les enviés. Estem molt contents de poder-les publicar aquí al bloc. Us posem a sota el video (amb subtítols!) perquè la pugueu escoltar, llegir, assaborir, veure i imaginar.
[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=ZqIIbXpuaDo]
Les votacions pels concerts a la Carta van a tope. De moment el Top5 que encapçala el rànking és el següent…
Podeu seguir votant aquí! I ja que va de vots, queden només 5 dies per votar per Louisiana o els camps de cotó com a cançó de l’any a Icat.cat aquí.
Abrigueu-vos bé que fa un fred que pela! (Cada dia fa un fred que pela! Que et penses que som a Miami Beach?)