Els Amics de les Arts Premi ARC a Millor Gira de Teatres i Auditoris

Amics, les bones notícies segueixen. Els Amics de les Arts premiats amb el Premi ARC 2102 a la Millor Gira per Teatre i Auditoris.

Ahir a la nit vam anar a la gala dels premis a l’avinguda Paral·lel. Una festa on ens vam retrobar amb amics músics, promotors, directors de teatres i sales de concerts i representants musicals. Estàvem nominats a la Millor Gira per teatres juntament amb grans músics que admirem com la Sílvia Pérez Cruz, l’Andrea Motis i en Joan Chamorro grup,Mishima. Des d’aquí volem compartir aquest premi amb la resta dels nominats, per la gran gira que ells també estan fent. Així doncs nois, el guardó és una mica de tots.

Des d’aquí també volem agrair a la gent d’ARC per promocionar la música de casa, apostar per la música en directe i perquè segueixin treballant per donar visibilitat a la pedrera de les noves propostes musicals que pugen amb ganes i qualitat.

I finalment donar-vos les gràcies a tots vosaltres, estimats seguidors, per omplir tots aquests teatres i auditoris, per ser tan fidels, per acompanyar-nos disc rere disc i veure com la família dels Amics creix gran i forta cada any. El premi també és vostre! Mil gràcies per aquestes alegries que ens doneu.

I seguim amb el que teníem per publicar avui al post:

Glasgow Chronicles

Moments d'aeroport. (fotos: Carles Xirgu, fotògraf i tècnic de so)

Dimarts passat agafàvem l’avió cap a Glasgow (via Amsterdam) per anar de bolo. A l’ambient hi havia excitació. Check-in, equipatge s fràgils, entrepans de gluten d’avió, migdiades fora d’hores. Què us hem de dir. Després de 4 hores i mitja ja erem a la ciutat escocesa. Esperàvem veure tots els homes amb kilt i gaites però són persones normals. L’únic amic que coneixia el terreny era en Joan Enric, que hi va estudiar un Erasmus (ara ja fa molt de temps d’això i no sabem si amb les retallades encara queden Erasmus pel món). Vam treure el cap per la finestreta de l’avió i dues coses ens van captar l’atenció: 1) Que el cel estava totalment gris. I 2) que allò semblava una gran catifa verda que recobria totes les hectàrees de país.

Més tard vam descobrir que el temps que ens va fer durant aquells tres dies era un estiuet de Sant Martí a l’escocesa . Nois, no sabem prou bé el clima que tenim a casa. Arribada a l’hotel deixem el trastos i fem una passejada de reconeixement per picar alguna cosa. Vam picar a l’avió, vam picar a les 5  de la tarda i a les 9 vam tornar a picar en un pub de tota la vida. No sabem si era el minijet-lag (van amb una hora menys) però no paràvem de menjar. I com les gallines, aviat cap a casa i a descansar que demà el dia seria llarg.

A les 10 del matí ja érem a la Universitat, al Queen Margaret Union, un equipament molt xulo a la Uni. Tauletes, butaques i un públic molt divers: estudiants escocesos de català, catalans que viuen a Escòcia, futboleros que s’havien escapat per veure el partit i universitaris que van entrar encuriosits. Davant d’un públic així vam treure la pols al nostre millor anglès i gas a fons. Ens ho vam passar molt bé. Les cançons sonaven amb força.

Tertúlia amb els estudiants de la Universitat i seguidors

Va ser una experiència molt xula

Acabada l’actuació, sobre les dues, vam fer tertúlia amb els estudiants escocesos. Ens vam preguntar per la música, per nosaltres, per les lletres, per com vivim a Catalunya, per la nostra nació, per les similituds amb els escocesos, per mil i una coses. Va ser una experiència molt guapa.

Energia pura a Merchant Square. 3 temes que ens van semblar un concert sencer! Rodejats d'escocesos i portant el ritme de Jean-Luc i fent intents de cantar la tornada de 4-3-3 amb l'olelé

En acció a Merchant Square. Rock'n'roll!

I sense parar un segon, recollim els instruments i anem a fer un segon bolo cohete a Merchant Square, al centre de Glasgow. Eren 3 temes: Aquestes alçades de la pel·lícula, Jean-Luc i 4-3-3 rodejats totalment per escocesos seguidors del Celtic. Va ser una immersió total en territori escocès. La gent portava el ritme amb les mans i amb els peus. Va ser molt intens. Un volum alt i tots ben juntets.

El primer partit de futbol en directe d'en Pol Cruells! Nervis i cares de concentració (en Ramon ja resava a la verge).

Al Celtic Park: 30 minuts abans ja estavem a la butaca gaudint de l'ambient pre-partit.

I si encara no en teníem prou d’emocions al migdia ens van confirmar que el Barça ens havia convidat a veure el partit. O sigui que vam fer un mos i pitant cap a Celtic Park. Una festa des del minut zero. Allò era un karaoke gegant.

[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=so4LncJO1eA]

Se’t posava la pell de gallina només sentir els crits tribals de punta a punta de l’estadi. En acabar Glasgow estava presa pels seguidors del Celtic. Tots els pubs a rebentar, gent fent cua als carrers i encara que plogués, ningú s’hi fixava.

L’endema a les 6 del matí cap a l’aeroport de tornada. A continuació una secció fotogràfica del gran Carles Xirgu que no se li va escapar cap moment del viatge.

Sensualitat d'aeroport matinera

Homes moderns, homes que porten perfum

Estimat diari, avui tornem cap a casa

Jugant als Bad Piggies abans d'embarcar. En Ferran és un expert en el disseny de màquines estrambòtiques.

Fent el post a l'aeroport d'Amsterdam. Possiblement d'això se'n digui addicció.

Van ser 3 dies intensos. Des d’aquí volem agrair a l’Institut Ramon Llull: a la Mercè que es va escapar de Londres per coordinar els directes, a la Neus per acompanyar-nos des de BCN i cuidar-nos en tot moment i a la Míriam, la lectora de Glasgow per tenir-ho tot apunt i al FC Barcelona.  Gràcies per ajudar-nos a portar la música d’Els Amics una mica més lluny.

I demà passat, crònica de la Gran nit de la Faràndula de Sabadell.