En Jaume i la Jordina amb el seu ramat de cabres als Alps suïssos

Amics, gràcies a tots participar a l’Amic Emigrant i fer-nos arribar els vostres relats de perquè vau emigrar de Catalunya. Són històries molt xules, de valentia i de ganes de tirar endavant. Ens fa feliços que les hàgiu compartit amb nosaltres. Realment ha estat molt difícil escollir una sola història però n’havíem de triar una, i després de molt llegir i rellegir hem escollit el relat d’en Jaume i de la Jordina Sala que viuen a cavall entre els Alps Suïssos i Birmingham. La seva història és aquesta i la podreu escoltar en directe via connexió Skype al concert d’aquest dissabte 27 d’octubre a l’Auditori de Cornellà.

“Hola Amics,

Us escric per participar al projecte l’Amic emigrant perquè d’ençà que vaig escoltar Louisiana i els camps de cotó que vaig flipar amb les semblances del personatge i en Jaume, la meva parella, que també es queda molt pensatiu sempre que escoltem aquesta cançó del nou CD.

En Jaume ja fa 10 anys que fa de pastor als Alps suïssos, és una feina de temporada que ens porta a viure a 2000 metres d’alçada des de la primavera fins a mitjans d’octubre amb més de 200 vaques enmig del no res. També fem formatge de cabra i ell baixa a vendre’n cada dijous al mercat de Martigny fins que s’acaba l’estiu. A part de viure aïllat, tenir un 4×4 i baixar al poble de tant en tant, com podeu comprovar a les fotos que adjunto, les coincidències amb la cançó no acaben aquí.

En Jaume també va decidir marxar de casa als anys noranta sense deixar gaire pistes a casa seva perquè va sentir la necessitat de veure món. Durant gairebé 20 anys només va enviar tres o quatre cartes sense remitent perquè sapiguessin que era viu. Entre d’altres, la seva aventura més èpica va ser viatjar des d’Anglaterra a l’Índia sense diners i fent autostop. Va trigar alguns mesos però ho va aconseguir i s’hi va quedar a viure uns d’anys! És molt divertit quan ho explica. També us adjunto una fotografia de la fila que feia aleshores…

És cert, però, que d’ençà que ens vam conèixer ara farà uns 8 anys, quan ell ja passava dels 40, no ha fet cap més proesa d’aquesta mena, i la seva vida passa a cavall de Suïssa i Birmingham, on vivim durant l’hivern quan la neu cobreix el refugi dels Alps, i perquè és a Anglaterra que jo treballo com a lectora de català els mesos que no l’ajudo a munyir cabres i fer formatge. També, des d’un temps cap aquí que el Jaume escriu correus electrònics a la seva germana per comunicar-se amb els seus pares, com a la cançó, i sempre els convida a venir perquè, precisament, ‘tenim llits de sobres’

L’única diferència és que no fuma, però això és un detall insignificant, no us sembla?

Bé, espero que us faci tanta il·lusió com a nosaltres saber que Louisiana no queda tan lluny 

Jordina (i Jaume) d’El Baix Llobregat
aquesta setmana ja des de Birmingham- la civilització-“

De nou, gràcies a tots els emigrants que heu participat en aquesta primera edició de l’Amic Emigrant. Ha estat tot un èxit:

Gràcies a la Judit Serra Vilas que ens ha escric des del Québec (Canadà) per explicar-nos que va començar de zero amb el seu marit i els seus tres fills en aquell país; que troben a faltar Catalunya però que estan vivint experiències úniques; a la Cecília Jufre des de Melbourne (Austràlia) que per tirar endavant va començar de nou a Austràlia. De moment fa de cangur (a Austràlia), de babyssitter i fins hi tot està pensant fer de dogsitter, alhora perfecciona l’anglès i descobreix el país; a la Mireia Brull Ribas des de Sunderland (Regne Unit). Filla de Tarragona i actualment viu al Anglaterra estudiant a la universitat de Sunderland per ampliar el seu curriculum; la Laura Carapeto des de Tampere on hi passarà un any estudiant Comunicació Audiovisual en el programa Erasmus (Finlàndia); en Germán Díaz des de Wels (Àustria) on treballa en una empresa d’intralogística. Va començar vivint a Alemanya amb una beca Erasmus i va trobar la feina al país veí, Àustria.  I ens ha dit que està encantant amb l’accent dels austríacs; la Raquel Méndez des de Edimburgh (Escòcia) que viu amb en Jordi i el seu fill Eloi, de 20 mesos, nascut ja a Escòcia. Una parella de científics que ha començat la seva vida a Escòcia que s’anyoren però que estan feliços; a la Cèlia Ventura des de New Jersey (USA) que amb només 14 anys ja ha tingut la possibilitat de descobrir una altra manera de viure i pensar, l’americana; a la Lídia Blasco des de Braunschweig (Alemanya). Es defineix com una noia binocles d’en Pere en versió en alemany i viu amb el lema “on la casualitat em porti”. Actualment ha trobat feina per terres germàniques i s’hi estarà fins que l’aventura la porti a un altre lloc; a en Bernat Aloy des de Santiago de Chile (Xile). Després d’Erasmus i d’interails va decidir emigrar a Xile on fa el que li agrada; a la Maria Condom des de Innsbruck (Àustria) cursant 5è de medicina i aprenent alemany; a la Clara Gómez, des de Milà (Itàlia), que va marxar per amor i ara està casada amb un noi italià i vivint a Milà. Van passar anys d’aeroports, cancel·lacions, retards, vagues, volcans, i es els dos poden dir que es coneixen tots els racons de la T2 al Prat i de la T2 de Malpensa (Itàlia); a l’Abril, Laia Ester i David des de Düsseldorf (Alemanya). Són una família de Navàs que per motius laborals van haver d’emigrar a Alemanya i que ens escolten molt des de l’estranger; a la Laura Rivas des de Samarate (Itàlia) que va marxar de Catalunya l’any 2003. Després de voltar per la península itàlica va trobar el seu lloc a Samarate i viu amb el seu home, en Renzo. Tenen a l’Ariadna que aquest proper dissabte 27 d’octubre farà 2 anys i creix enmig de les dues cultures, la catalana i la italiana; a la Sílvia Balcells des de París (França). Treballava a la tele aquí a Barcelona. Li va sortir la possibilitat d’engegar un nou canal d’esports d’Aljazeera a París. Han muntat un bon equip de tècnics catalans i van pinya a la capital francesa; a la Joana Maria Frontera des de París (França) de Mallorca. Ha estudiat telecos a Barcelona i fa dos anys que va arribar a París amb l’objectiu d’acabar el projecte final de carrera. És una enamorada de París i va conèixer Els Amics per la cançó Déjà-vu; a la Laura Álvarez des de Portland (Oregon, USA). Té 19 anys, de Terrassa, i està estudiant la carrera de Traducció i Interpretació. Ha trobat el seu lloc a l’estat d’Oregón; i finalment en Santi Baronat des de Riberao Preto, una ciutat a l’interior de Brasil, a 300 km Sao Paulo, on viu amb la seva dona que és d’allí i la seva filla la Lara.

Podeu llegir les històries completes en el MAPA de l’AMIC EMIGRANT clickant aquí.