Amics,
ja fa uns dies però encara no n’havíem parlat: el final de l’agost ens va portar a dos llocs de les comarques gironines en un sol cap de setmana. Dos concerts molt diferents que van donar molt de si.
Un jardí on s'hi pugui ballar
Figueres
L’Acústica pràcticament ens va veure néixer ja fa set anys. Era la tercera vegada que hi tocàvem. A la ment encara ens venia el bolo de fa dos anys quan la plaça de l’ajuntament es va omplir. Aquell dia vam celebrar el segon concurs de Martes. Us en recordeu? Aquest any el concert s’havia de celebrar al claustre de l’Institut Ramon Muntaner però finalment la pluja el va empènyer fins al Teatre Jardí. A les proves de so ja es respirava bon ambient. Vam retrobar vells amics: la gent de la Orchestra Fireluche tocaven a l’escenari exterior. Una ocasió immillorable per anar a fer un cafè i una magdalena (un muffin pels més guais) a una granja del costat amb ells i comentar la jugada.
Sopar ràpid als camerinos. S’obren les portes del Teatre. D’amagatotis, espiem com la gent va entrant mica en mica fins a emplenar les butaques. Hi ha ganes avui, moltes ganes. I a dalt de l’escenari es nota. Gent que ens ha vist bastantes vegades (més de 40 aquesta gira) diu que possiblement és el millor concert de tots els que hem fet. Nosaltres des de dins intentem fer el de sempre però, a vegades, no saps perquè, les coses acaben quadrant d’una manera quasi màgica. Ens sentim bé, no suem (important!), improvitzem , intentem cantar cada cançó com si fos l’última… i notem com el públic ho agraeix. Al final, El Matrimoni Arnolfini posa el punt i final. Gràcies. Tornarem
[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=EPDPQtZ99FA&feature=share&list=PL08D32706703DF107]
Molt d'amor a Vidreres
Vidreres
Una altra història. Bolo koete total al poble d’en Joan Enric. Festa Major, atraccions i xumba-xumba. Les proves de so comencen amb molt de retard perquè l’expedició barcelonina es veu atrapada a l’autopista a causa d’un accident. Un cop hi som tots comença el sound-check (pels més guais) més ràpid de l’història amical (hi ha altres grups, s’ha de sopar…). A can Magí ens tracten molt bé tot i posar a la taula “RESERVAT Els Amics d’Arc”. No passa res. Hem vist coses molt pitjors. La zona Barrakes es va emplenant mica en mica fins a quedar totalment a rebentar. En Kurti fa els últims ajustos minuts abans de començar patint com mai amb els últims hits de la música dance gentilesa de l’home de l’atracció que té al costat. Mireu. Però se’n surt com sempre. Arrenca Carnaval i comença una hora i mitja non-stop koete absolut. La gent canta tant que la carpa retruny a cada tema. Les meves ex i tu ve precedida d’una introducció que acaba essent un treball d’investigació sobre les xicotes que ens Joan Enric ha tingut al poble (ens ha dit que ell no era conscient que n’hi haguessin tantes). Al final, amics i públic ens fonem en una abraçada on constatem una vegada més que Girona mai (mai) falla.