Amics,
El cap de setmana passat vam baixar per primer cop a València dins la nova gira Espècies per catalogar. I els llocs escollit van ser Alzira i Pedreguer. Dissabte i diumenge.
Sortida a les 10 del matí de dissabte. 2 furgos, 15 persones, molta energia, una pilota, 500 km per endavant, una parada per fer pipi, autogrills de carretera, acudits tronats de copilot, migdiades primera part, migdiades segona part, partidet de futbol a les gasolineres, cascos i música, portàtil i dvd, i moltes ganes de tocar i retrobar-nos amb el nostre públic valencià.
Arribada a Alzira. Primera parada, l’hotel. Deixem els trastos i directes cap a la Sala. Arribem a la Sala Simbiosi. Ens rep la Neus, la mestressa, i el seu pare en Quico. Molt bona gent. Un negoci familiar que cuiden al mímin detall. Ens diu que les entrades estan totes venudes i que la nit promet. Muntem la parada i mentres en Kurti i en Tete acaben de cablejar l’escenari aprofitem per fer uns rondos i uns solos de saxo a l’esplanada del costat. Fa molta calor. 30 graus llargs.
Un cop provats, ens en tornem cap a l’hotel a dutxar-nos i a preparar-nos per sopar. Abans però en Joan Enric i l’Eduard s’apropen a un súper que hi ha a tocar de l’hotel a comprar espuma pel cabell “rizo fuerte” per a en Joan Enric. Però està tancat. Just quan estem apunt de tirar la tovallola surten per la porta del supermercat una parella amb el seu fill i ens diuen: “però si sou els músics? Avui toqueu al poble no?” i nosaltres emocionats diem “sí”, i les noies que despatxen ho senten i ens deixen passar. I xerrem una estona i ens diuen que avui venen al concert, que si els hi podem dedicar una cançó, i nosaltres els hi diem que sí que com es diuen, i ens comenten que pleguen ara i venen directes al “parque”. I nosaltres diem, “al parque?” però nosaltres no toquem avui “al parque”, sinó a la Sala Simbiosi? I es fa un silenci gèlid, de confusió confusa, i ens diuen “Ahhh, però vosaltres no sou de la banda de l’Antoni, l’Antoni Orozco?”. I allí, en un super d’Alzira, ens va caure l’ànima als peus. Per un moment ens va semblar que era possible que algú ens reconegués a 500 km de casa però era un miratge. Com a consol ens van preguntar el nom i ens van dir que ens buscarien per internet.
Amb l’orgull lleugerament tocat pugem a l’hotel, ens estirem a l’habitació i anem a sopar.
Ens posem guapos per aquesta nit. A l’ambient hi ha xup-xup de concert.
El so de la sala era espectacular, net i clar. Disfrutavem com mai del bolo. Al ser un concert de peu, amb la gent a tocar, l’energia fluïa. Vam fer dues hores intenses de música i als bisos, després de l’irresistible “una cançoneta i mos n’anem” vam estrenar el 4-3-3 en aquesta gira de les espècies. Acabat el concert baixem a signar discos una horeta i ens tirem fotos. Després de les fotos, aprofitem per fer uns dancing per la sala i recollim els instruments. Carreguem la furgoneta i cap a l’hotel a descansar que l’endemà tenim Pedreguer.
10 matí de diumenge. Un bikini i un suc. Dos pilars fonamentals de la dieta matinal dels dies de bolo. A les 11 sortim cap a Pedreguer. De la Ribera Alta a la Marina Alta. En una hora havíem de ser a Pedreguer, però ens perdem. El GPS de la furgo ens fa donar voltes i voltes fins que ens dona un cop de mà un cotxe de municipals que ens treu del bucle. 30 minuts més tard enfilem l’AP-7 camí de Pedreguer.
Les organitzadores del concert ja ens esperaven i ens porten a deixar les coses a l’apartament. Fa molta calor i al cap només hi tenim la idea de fer una piscina després de dinar. Ens han dit que als apartaments on estarem hi ha una piscineta xula. I sí, hi havia piscineta xulo però sense aigua. Malgrat aquest contratemps, tot s’arregla amb la paella del dinar.
Un cop dinats, tenim una hora per descansar abans d’anar a l’Espai Cultural.
Ens han dit que el teatre farà patxoca aquesta nit, i ens alegra sentir això. Després de les proves de so fem un cafetó a un bar del costat. Futbolín, futbol per la tele, tertúlia, saludem a gent que ens reconeix al bar i caloreta agradable al carrer. Això ja sembla l’agost.
El concert va de perles i a l’acabar la organització ens porta a un bar típic del poble a sopar. Riem molt i celebrem plegats tots aquests dies per terres valencianes.
Cafè i copa i a caminar per fer baixar.
Abans d’anar dormir passem pel carrer de Sant Rock a celebrar la nit d’estiu
Gràcies València per la vostra acollida! Ja tenim ganes de tornar.
I de Sant Rock a Sant Celoni. Recordeu que aquest dissabte tenim una cita al Vallès Oriental a Sant Celoni i on torna la mítica 4-3-3 en directe. Les entrades pel concert les podeu trobar aquí. Ens veiem dissabte.
Salut i música