Amics,

El cap de setmana passat vam baixar per primer cop a València dins la nova gira Espècies per catalogar. I els llocs escollit van ser Alzira i Pedreguer. Dissabte i diumenge.

En ruta: Alzira & Pedreguer connection

Sortida a les 10 del matí de dissabte. 2 furgos, 15 persones, molta energia, una pilota, 500 km per endavant, una parada per fer pipi, autogrills de carretera, acudits tronats de copilot, migdiades primera part, migdiades segona part, partidet de futbol a les gasolineres, cascos i música, portàtil i dvd, i moltes ganes de tocar i retrobar-nos amb el nostre públic valencià.

Dieta de furgo no apte per a menors, rica en colesterol i grasses saturades. Ho sabem, no s’ha de fer, però te’ls posen al costat de la caixa abans de pagar i acabes picant .

Arribada a Alzira. Primera parada, l’hotel. Deixem els trastos i directes cap a la Sala. Arribem a la Sala Simbiosi. Ens rep la Neus, la mestressa, i el seu pare en Quico. Molt bona gent. Un negoci familiar que cuiden al mímin detall. Ens diu que les entrades estan totes venudes i que la nit promet. Muntem la parada i mentres en Kurti i en Tete acaben de cablejar l’escenari aprofitem per fer uns rondos i uns solos de saxo a l’esplanada del costat. Fa molta calor. 30 graus llargs.

Un cop provats, ens en tornem cap a l’hotel a dutxar-nos i a preparar-nos per sopar. Abans però en Joan Enric i l’Eduard s’apropen a un súper que hi ha a tocar de l’hotel a comprar espuma pel cabell “rizo fuerte” per a en Joan Enric. Però està tancat. Just quan estem apunt de tirar la tovallola surten per la porta del supermercat una parella amb el seu fill i ens diuen: “però si sou els músics? Avui toqueu al poble no?” i nosaltres emocionats diem “sí”, i les noies que despatxen ho senten i ens deixen passar. I xerrem una estona i ens diuen que avui venen al concert, que si els hi podem dedicar una cançó, i nosaltres els hi diem que sí que com es diuen, i ens comenten que pleguen ara i venen directes al “parque”. I nosaltres diem, “al parque?” però nosaltres no toquem avui “al parque”, sinó a la Sala Simbiosi? I es fa un silenci gèlid, de confusió confusa, i ens diuen “Ahhh, però vosaltres no sou de la banda de l’Antoni, l’Antoni Orozco?”. I allí, en un super d’Alzira, ens va caure l’ànima als peus. Per un moment ens va semblar que era possible que algú ens reconegués a 500 km de casa però era un miratge. Com a consol ens van preguntar el nom i ens van dir que ens buscarien per internet.

Amb l’orgull lleugerament tocat pugem a l’hotel, ens estirem a l’habitació i anem a sopar.

La perfecció del polígon (aquesta foto ja la coneixeu, però ens agradava molt i la tornem a posar): esplanada per fer rondos i saxos.

Ens posem guapos per aquesta nit. A l’ambient hi ha xup-xup de concert.

Aquí una mostra del xup-xup frenètic.

El so de la sala era espectacular, net i clar. Disfrutavem com mai del bolo. Al ser un concert de peu, amb la gent a tocar, l’energia fluïa. Vam fer dues hores intenses de música i als bisos, després de l’irresistible “una cançoneta i mos n’anem” vam estrenar el 4-3-3 en aquesta gira de les espècies. Acabat el concert baixem a signar discos una horeta i ens tirem fotos. Després de les fotos, aprofitem per fer uns dancing per la sala i recollim els instruments. Carreguem la furgoneta i cap a l’hotel a descansar que l’endemà tenim Pedreguer.

10 matí de diumenge. Un bikini i un suc. Dos pilars fonamentals de la dieta matinal dels dies de bolo. A les 11 sortim cap a Pedreguer. De la Ribera Alta a la Marina Alta. En una hora havíem de ser a Pedreguer, però ens perdem. El GPS de la furgo ens fa donar voltes i voltes fins que ens dona un cop de mà un cotxe de municipals que ens treu del bucle. 30 minuts més tard enfilem l’AP-7 camí de Pedreguer.

Les organitzadores del concert ja ens esperaven i ens porten a deixar les coses a l’apartament. Fa molta calor i al cap només hi tenim la idea de fer una piscina després de dinar. Ens han dit que als apartaments on estarem hi ha una piscineta xula. I sí, hi havia piscineta xulo però sense aigua. Malgrat aquest contratemps, tot s’arregla amb la paella del dinar.

Efectivament hi havia piscina, però hi faltava l'aigua

Un cop dinats, tenim una hora per descansar abans d’anar a l’Espai Cultural.

Una migdiada per carregar piles abans d'anar al teatre

Ens han dit que el teatre farà patxoca aquesta nit, i ens alegra sentir això. Després de les proves de so fem un cafetó a un bar del costat. Futbolín, futbol per la tele, tertúlia, saludem a gent que ens reconeix al bar i caloreta agradable al carrer. Això ja sembla l’agost.

El concert va de perles i a l’acabar la organització ens porta a un bar típic del poble a sopar. Riem molt i celebrem plegats tots aquests dies per terres valencianes.

Cafè i copa i a caminar per fer baixar.

Pol Cruells en una posició molt gringa "Show me da money"

Abans d’anar dormir passem pel carrer de Sant Rock a celebrar la nit d’estiu

Gràcies València per la vostra acollida! Ja tenim ganes de tornar.

I de Sant Rock a Sant Celoni. Recordeu que aquest dissabte tenim una cita al Vallès Oriental a Sant Celoni i on torna la mítica 4-3-3 en directe. Les entrades pel concert les podeu trobar aquí. Ens veiem dissabte.

Salut i música