Foto: Laia Estebaranz
Dissabte de juny. Sant Celoni. Caloreta de tarda. Una furgoneta para. Baixem. Pugem a l’escenari. Lloc familiar. Bar. Avis jugant a cartes. Taules de billar. Cafès, tallats i coca-coles. Proves de so. Inears. Cousteau (sense veus), Miracles (amb veus), l’Affaire Sofia i Carnaval (la última sempre és la primera). Queden dues hores. Camerinos. Mikados i prunes. “Després una dutxeta”. Bar. Barça-Madrid de bàsquet. Últim quart. Guanya el Barça. Sembla que la cosa es complica però no. Campions. Camerinos. Sopar. Queda una hora. Entrepans i daus de truita. Dutxa. Roba. Espuma pel cabell. Escalfament. Decidim retocs del repertori. “Bolo molt koete”. Entra públic. Queda mitja hora. Rum-rum de la gent. Puja l’adrenalina. Queden cinc minuts. Ve l’Aitor. “Subiendo!”. S’apaguen les llums, cridòria. Carnaval. Miracles. Ciència-Ficció. Louisiana. Som-hi Cardedeu! Sant Celoni! Cares conegudes a les primeres files. Veus (de “voces”) que ho canten absolutament tot. Dancings i solos de saxo. Els ocells. La trucada a en Ramon Langa. Energia que puja per moments. Totes les espècies hagudes i per haver. Costeau (ara sí, amb veus). Primer bis. Bed & Breakfast amb aparició d’en Tete. Segon bis. El tren transsiberià. Així és com s’ha de ballar. Uh-uh. Final en G. En Ferran canvia de guitarra i…
[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=pYjem6rydNA]
Gràcies a tots els que vau venir. Va ser fantàstic.
Salut!