Amics,
la gira Espècies ens va portar aquest dimarts passat fins a la capital de la Garrotxa. A mitja tarda la plaça de braus ja estava preparada pel concert. Les cadires molt ben col·locades, les grades ben netes i l’escenari tapat per una lona en cas de pluja. Ah! (que diu aquell) La pluja! La pluja ja ens havia fet canviar la data del concert una vegada. Feia sol, però a la distància Mordor s’intuïa. Un gran núvol treia el cap amenaçant deixar-se anar si allò no sonava. Per això en Kurti (amb gorra per no agafar una insolació) i en Tete (aka El ninja d’Olot) treballaven a les totes.

Al camerino vam fer un petit experiment amb els donuts que ens havia dut en Kurti:
[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=IEZcX9bWcfM]

Aquests concerts són curiosos perquè comences veient les cares de tothom i acabes totalment de nit. Aquesta proximitat va fer que a la primera part del concert ens deixéssim anar una mica més amb la xerrameca. Allò era com una trobada d’amics, que queden, s’expliquen les coses, canten i se’n van. Tot molt de tu a tu. (Pels més malpensats us confirmem que en Rafa [el nostre tècnic de llums] va treballar durant tot el bolo tot i que no necessitéssim llums al principi). N’ho van haver de bones com Els Toriles (a partir d’ara Els Torils), el de la Creu Roja allà dalt a punt per si ens quedàvem sense aire al final de Louisiana o els camps de cotó o la nena que es va acostar a cantar “La, la, la” al micro que enfoca cap al públic. Ambient familiar com de diumenge… Molt bé. En Tete ja ens havia avisat que a Olot estaríem com a casa i va ser veritat. Gràcies a la gent d’Òmnium per convidar-nos a la seva celebració del seu quarantè aniversari i pel fantàstic sopar que vam fer després. Menció a part mereixen les mones i postres amicals amb què ens van obsequiar al final. Es curiós menjar-te a tu mateix fet de xocolata. Ho heu provat mai?

Una abraçada olotins i fins ben aviat!