Amics,
divendres passat Sant Feliu de Codines va ser una festa. L’energia de tota la setmana en un sol concert va donar com a resultat un bolo koete en tota regla.
La tarda era calorosa. Fent un cafè al bar del Centre Cívic la Fonteta veies que era un lloc important i estimat per la gent del poble. Hi havia gent de totes les edats. Des dels quatre (tècnicament eren cinc però un s’ho mirava sense participar activament) avis que feien una partida de dòmino on semblava que s’hi juguessin la casa fins als adolescents que entre salt i salt a l’skate park pujaven a buscar alguna cosa per beure. Mentre xerràvem sobre el sentit de la vida i sobre si fèiem entrar el pastís d’en Dani al principi o al final (per aquest ordre) l’Aitor ens va venir a buscar: en Kurti estava a punt per començar les proves de so. Van ser diferents perquè hi havia molt de públic. Normalment les proves són un “espai” tancat per al grup perquè s’han d’ajustar mil i una coses abans que tothom estigui còmode per començar a fer les cançons. No s’acostuma a deixar entrar massa gent més enllà dels tècnics i personal de la sala. Aquest cop però, l’ocasió s’ho valia. Un grup de mames (i algun papa) van portar els seus fills a les proves i van gaudir-ne com si fos un concert. Alguns corrien amunt i avall i altres seien al mig de la pista escoltant i cantant les lletres. “No vindran a la nit. Però nosaltres sí!” deia una mare. Fantàstic. Doncs tots contents. Els nens van poder dir que havien estat en un (petit) concert i els pares van poder venir al vespre i gaudir-ne “com quan teníem vint anys”. [NOTA: Pels que reclameu concerts en horari infantil i pensats per un públic familiar, passat l’estiu us podrem donar bones notícies]
Rock n' roll (Foto: Mònica Coll)
La segona part de la tarda va venir marcada per la troballa d’una pilota de plàstic. Porteries + Temps + Pilota de plàstic = Futbol i riure molt. Un partidet d’aquells improvisats on salta a la vista qui es cuida una miqueta i qui no perquè als dos minuts algun ja treu una llengua de pam.
Futebol Samba
Finalment va arribar l’hora de sopar. A darrera l’escenari vam trobar-nos una taula plena de truites, pizzes, olives, formatges… i (last but not least) a The Mamzelles. Elles van ser les encarregades d’obrir el concert amb les cançons del seu pròxim disc que sortirà el 5 de juny. Des de la taula de monitors vam seguir pràcticament tot el concert. I hem de confessar que vam riure molt. Comentàvem entre nosaltres que hi havia moltes coses en comú amb els primers Amics de les Arts. El fet d’anar disfressats, d’interpretar un personatge, de concebre el concert com a un show, de cuidar l’entre-cançó-i-cançó… Ens va agradar molt la seva actitud dalt de l’escenari i les harmonies vocals que feien a tres veus. Un grup a seguir.
[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=xGsApjmj67M]
Video: Kurti
I finalment va arribar l’hora de pujar nosaltres. [NOTA 2: Per no córrer el risc de dir sempre el mateix a les cròniques “que va anar molt bé”, “que impressionant”·, “que de pell de gallina” haureu notat que no hem parlat massa del concert. Creiem que es més interessant explicar el que normalment no es pot veure). Va ser un concert marcat per a) la calor (Molta. A dalt de l’escenari molta.), b) el sorteig de les boles de colors i c) l’aniversari d’en Dani. Ahhh! (que diu aquell) El nostre home més jove creuava el llindar dels trenta a dalt de l’escenari. Li vam cantar no una sinó dues vegades la cançó d’aniversari (la de tota la vida) i li vam fer bufar una espelma (que més que una espelma semblava una bengala de hooligan).
PD: I aquí una sessió de fotos del concert a càrrec de Alba Nàjera. Gràcies!
Moltes felicitats!