El Teatre Casal (Foto: Kurti)

Amics,
això de tornar als llocs on has tocat anteriorment i comprovar com ha crescut la cosa s’està convertint en una de les grans alegries de la gira. Fa dos anys, el Via Fora de Vilafranca del Penedès era el lloc ideal per acollir un concert dels Amics. Potser érem vint entre músics, públic i gent del local. Tenim un gran record d’aquell concert: molta interacció amb el públic, proximitat, bon menjar… Aquest divendres el lloc era ben diferent. El Teatre Casal ens va impressionar només d’entrar-hi. Alt, majestuós, antic…

Doctor Kurti, què li passa?

Les proves de so van ser tota una odissea. En Kurti va identificar un petit “bug” informàtic a la taula de so que ens va fer la guitza una bona estona. Per matar el temps, en Pol i en Tete van començar classes de baix. Aquí teniu el vídeo tutorial per si algú està interessat a aprendre alguns talls de Monsieur Cousteau:

[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=etaxHV3kZz8]

Abans del concert vam fer un gran descobriment: a darrera de l’escenari hi havia una pista de bàsquet. Després de debatre durant minuts sobre quina era l’alçada a la que es fixen les cistelles, vam descobrir que hi havia una pilota i no ens en vam poder estar. Quatre bots i quatre cistelles (256 a fora i 53 sense tocar ni tauler) i va arribar l’hora de fer Carnaval. El concert va tenir el repertori habitual que venim fent durant aquest primer tram de gira amb un petit canvi que ja vam provar a Badalona i ens va agradar. Hem invertit l’ordre de L’Affaire Sofia i Monsieur Cousteau. Sembla que la cosa funciona encara millor! Entre el públic que ens va venir a veure hi teniem dos autòctons que havien compartit (sí, sí, el del carrer Muntaner 260, 3r 1a) pis amb nosaltres : en Joan i la Beth Raventós. Va ser maco poder-los retrobar i veure que estan bé.

Gràcies Vilafranca per la vostra gran acollida. Per nosaltres va ser un concert igual de pròxim que el del Via Fora fa un parell d’anys.

 

 

Apunta’t a la newsletter