El Coliseum estava immens

Un dia de desembre, al mig de la gravació del disc amb en Conangla, va entrar l’Albert Hill a l’estudi i ens diu: “Nois, què us sembla si fem un Coliseum el proper mes l’abril?” I nosaltres amb la xispa als ulls li diem un SI en majúscules. Les entrades es van posar a la venda aquell mateix desembre i en pocs dies, els nostres seguidors, sense haver sentit ni una sola nota del nou disc, les exhaureixen. I allò era tot just el principi de les bones notícies. Ens vam adonar que el nostre públic ens estava esperant amb tota la seva força. I el van seguir un segon i un tercer Coliseum plens fins a la bandera.

I ja som al dia de l’estrena. Ja arribant al teatre et feia un bot el cor veient les lletres de “Els Amics de les Arts” escrites amb les tradicionals bombetes de Broadway al centre de la facana del Teatre, i dius: Nois, però si aquí hi hem vingut a veure músic enormes que admirem? I avui hi podem tocar nosaltres!

Arribes amb temps, per poder pair lentament les sensacions. Són d’aquells dies on no vols perdre’t res. De l’ara i l’aquí. Entres al teatre. Sens la moqueta als peus i el silenci dens de la sala que t’embolcalla. Aixeques el cap i t’adones que el lloc és enorme. Saludes a en Kurti que està obrint la taula de so. A en Rafa que fa el mateix amb la de llums, i al fons de l’escenari entreveus a en Tete que ja trasteja amb els monitors. Tot es desperta lentament, com un gran ball que a mesura que passen les hores va accelerant el seu compàs. Em comptagotes va arribant tothom: la Banda per Catalogar, la gent de Nosonores i sense adonar-te’n ja estem fent les proves de so. Hi ha una excitació general a l’ambient. Portem 2 mesos de bolos i hem fet aquell múscul que només te’l pot donar el directe. Ens sentim molt bé pels Coliseums. Avui comencen les 3 nits especials davant de 5400 persones vingudes de tot arreu per a compartir el concert amb Els Amics. I vulgues o no tenim aquelles papallones a l’estomac (com diuen els anglesos) que et recorden que avui és molt gran. I de cop et surt aquella força de les endorfines, aquell extrés positiu que et fa estar al 200%.

Després de les proves anem als camerinos. Piquem algo, escalfem les veus, el cos i l’esperit. Ens posem els inniers i showtime, com diuen els americans. Fem la gran abraçada i a l’escenari. A les fosques comencem amb l’energètica entrada de Carnaval: llums i flaixos, crits entre el públic. El cor ja el tens a 140 pulsacions i mica en mica, mentres van sonant les primeres paraules de Carnaval alcem la vista i veus que allò és immens, que hi ha gent pels quatre cantons, i que miris on miris et sents acompanyat. Que no hem de patir, que no estem sols! I així una darrera l’altre anem fent créixer el concert plegats fins a les 2 hores d’espectacle que recordarem sempre.

Gràcies per ser-hi, per la vostra confiança i per fer més grans cada dia Els Amics. Sou un públic enorme.

Aprofitem el post per dir-vos alguns dels Festivals d’Estiu on tocarem (i estigueu atents que encara n’hi haurà algun altre a l’agenda):

– Faraday Major a Vilanova i la Geltrú.

Festival de Cap Roig als Jardins de Cap Roig.

– Festival Portalblau Fòrum Romà d’Empúries a l’Escala.

– Sons del Món a la Ciutadella de Roses.