Campanya de màrketing super agressiva. Foto: Kurti

Amics,
dissabte passat Els Amics de les Arts vam tornar a la ciutat que ens va posar nom ja fa quasi set (uf!) anys. Aquest cop no vam anar a la Clave (no us perdeu aquest post) ni a la Faktoria d’Arts. L’escenari escollit per presentar Espècies per catalogar va ser l’Auditori Alfons Vallhonrat. Només d’entrar ja vam quedar sorpresos de tenir la gent tant i tant a prop. Al ser circulars, tant la platea com l’amfiteatre t’envolten, t’abracen.

A l’ambient hi havia molt bones vibracions. La Merch es queixava que els gorros de Cousteau es venen poqueta a la botiga i entre tots vam decidir elaborar una campanya de publicitat agressiva per deixar–la sense stock. Vam dir: ens els posarem a Cousteau! I tal dit tal fet. Tothom va dir “Quina bona idea!”, “Fantàstic”. La posada en escena va ser un èxit. Les vendes ja van ser una altra cosa. “Què? Què? Quants n’has venut?” li vam preguntar tots al final… “Un” va dir molt secament. “I com que en Joan Enric ha llençat el seu al públic a l’acabar la cançó, ens hem quedat igual que estàvem”. Aquí vam decidir pel bé de tots plegats deixar de pensar en estratègies de màrketing i seguir-nos dedicant a les cançons.

Ens ho vam passar molt bé al concert. En Kurti, que no havia tingut massa bon bolo a Viladecans, diu al seu bloc que la cosa va petar. A dalt vam estar molt còmodes. La gent va poder veure, entre d’altres coses, el pianista que en Joan Enric porta a dins (i que no hagués hagut de sortir mai), un intent improvisat de reconvertir la secció de vents en coristes que s’ha d’acabar de pulir (en Tutu [trombó] va ser el que va demostrar més aptituds dansaires de llarg) o el sabadellenc Pol Cruells rebent els aplaudiments de l’auditori.

Gràcies per rebre’ns de nou meravellosament, Terrassa. Esperem tornar ben aviat.

PD: Recordeu que demà presentem el llibre a Barcelona. Més info al següent post.