Bon dia a tots,

Desplegem les veles. Comença el viatge amb el videoclip de Monsieur Cousteau. Agafeu-vos fort i poseu el “play”. Per cert, si hi ha algú que es maregi millor que agafi la pastilleta ara. El Calypso salpa!

Per la nostra part esperem que us agradi. Nosaltres hem disfrutat com mai rodant-lo. Des d’aquí agrair a tots els que l’heu fet possible: a L’Uri Villar per la seva il·lusió i creativitat, a en Dani Molina per la seva paciència i disciplina, a l’Emili Guirao per cuidar la fotografia amb estil i tacte, a l’Iria per produir amb eficiència, a en Xavi Mauri per mimar cada personatge al detall, a la gent de Villar-Rosàs per la seva professionalitat i humanitat i a tots els amics que us heu apuntat a la festa. Ha estat un plaer fer plegats aquest videoclip. Gràcies nois! Aprofitem també per agrair a La Vanguardia el seu suport en la difusió del clip.

El podeu veure clickant a la imatge o aquí (el link us redireccionarà a la Vanguardia.com).

I seguim amb les estrenes. Per celebrar que tal dia com avui fa un any dels Palaus de la Música i que només queda una setmana pel llançament del disc Espècies per catalogar, avui estrenem la cançó Louisiana o els camp de cotó. Escolteu-la aquí

 

Louisiana (o els camps de cotó)

Diu que ha anat fent al seu aire,
que ha fet vida a mil ciutats,
que ha dormit en llocs que feien feredat
i que tu, mare, mai haguessis aprovat.
Que està content, que tot va bé.
Diu que està content, que tot va bé.

Hi ha com unes coordenades,
diu que us ho ensenyi, que us ho posi al Google Maps.
I diu que un dia, de passada,
va fer nit en un poble i que s’hi va acabar quedant.
Que és des d’aquí, des d’on escriu.

Diu que té una casa lluny de tot i un quatre per quatre.
I quan baixa al poble a omplir el rebost, sabeu què li passa?
Que el despatxa un avi que li fa pensar en algú.
Que li fa pensar en algú…

Ha estimat noies i dones.
Diu que més d’una li va fer perdre el nord.
Però diu que amb aquestes coses, ja se sap,
quan menys t’ho esperes és quan tens un cop de sort.
I que estan bé, que els hi va bé.

Diu que té una filla de tres anys amb els teus ulls, pare.
Que ell sempre li parla en català i fot molta gràcia
perquè quan la posa al llit, hi ha dies que confon
bona nit i pantalons.

Diu que vist amb perspectiva
té molt clar que aquí no hagués estat feliç.
Però reconeix que això de desaparèixer tan tranquil, sense avisar-nos,
és marxar amb molt poc estil.
I que amb el temps, que ho cura tot,
tot s’anirà posant a lloc.

Diu que des del porxo veu un cel que no te l’acabes.
Que a la nit sempre surt a fumar i pensa en nosaltres.
I que, per molt lluny que estigui, no hem de tenir por,
quan s’hi hagi de ser, hi serà.

Diu que un dia hi hem d’anar, que l’avisem amb temps, però que té llits de sobres.