Amics,
teníem les cançons però ens faltaven les imatges. I per posar-hi remei dilluns vam començar un Safari fotogràfic amb l’Ibai Acevedo. Tres dies catalogant paisatges per Catalunya, buscant els llocs on poguéssim fer les fotos que tant ell com nosaltres teníem al cap.
La nostra primera parada va ser Santa Pau, a la zona volcànica Olot. Ja heu sentit aquella cançó de Sanjosex que diu “Que guai va ser pujar al volcà de Santa Margarida”? Doncs tal dit, tal fet. A dins del cràter vam fer algunes fotos “d’estiu”. Samarreta curta i vinga: de RAW en RAW i tira perquè t’escau. L’Ibai en general no va voler en cap moment que miréssim a la càmera. Deia: “Aneu fent, aneu parlant”. Ara de lluny, ara de prop, ara caminàvem, ara sèiem… Però la gana no perdona, amics. Éren les dues i les nostres panxes començaven a queixar-se. Vam baixar ràpidament adelantant uns escolars i vam fer un parell de quilòmetres fins al restaurant Can Xel, on una escudella i un trinxat de la Cerdanya van solucionar tots els nostres problemes a curt plaç. A la tarda vam fer una parada a Camós (Pla de l’Estany) i també vam aprofitar per anar fins a l’aeroport a fer alguna foto més.
I abans de sopar vam fer camí cap a Cadaqués. Arribar, menjar alguna cosa pel centre i cap a l’hotel a mirar les fotos. “Ohhh!”, “Uauuuu”, “Que guapo!”… Allà ja vam veure que tindríem molta feina per triar quines anaven al disc i quines no. L’endemà vam fer matines a les 6:30 i cap al Cap de Creus a veure sortir el sol. Aquesta deu haver estat la sessió més intensa que hem fet mai. Cinquanta mil fotos diferents des de tots els angles i totes les posicions. Vam començar a les 07.00 i quan vam mirar el rellotge eren les 12.00! Entremig unes caminades espectaculars per aquell paisatge únic buscant el racó perfecte. Els objectius de l’Ibai treien fum. “Això està fet amb un 1.4” era la frase més pronunciada. (Nosaltres tampoc sabíem què volia dir i sincerament ara mareix tampoc ho podríem explicar. Si algú ho vol fer en un comentari és benvingut).
A les 13.00 vam fer un petit entrepà i en ruta cap a La Molina. Mar per muntanya. Aigua per bosc. Abans d’encarar la Collada de Tosses (tranquils, vam passar per baix), parada al restaurant El Llac de Ribes de Freser. Consomé, Ous estrellats i Conill a la brasa. A mitja tarda ens vam plantar a la Molina. Abans no se n’anés el sol vam fer alguna foto aprofitant la buidor que vam trobar en un pàrquing. A la nit sopar al Croco Brasa. Sopa de ceba caramelitzada i pizza. I calentets cap a casa a fer el visionat del dia. Allà vam veure que ja teníem gran part de la feina feta: el Cap de Creus no va fallar. Quedaven tres fotos i un matí per fer-les.
L’endemà estàvem una mica cansats i freds creativament parlant. Va costar arrancar. Vam estar potser dos hores per disparar la primera foto però quan vam començar no vam parar: rierols, clapes de neu, boscos, prats. La Molina va ser perfecte com a contrapunt a les fotos del dia anterior. L’Ibai portava unes càrregues de fum que van acabar donant un toc místic en una de les imatges. Ja veureu!
Després de dinar vam fer l’últim visionat i allà vam decidir la portada del disc. Sí, sí. Gran decisió quan tens quaranta fotos que consideres molt bones. Mai haguéssim imaginat que acabaríem triant la que acabareu veient a la portada del CD. Va ser una foto “inesperadament guapa”. Sense ensenyarvos-la és difícil d’explicar. Al principi ens va xocar però l’Ibai ho va veure molt clar: “Hem d’arriscar i apostar per aquesta”. I així va ser. Espècies per catalogar ja té cara.
Van ser tres dies genials. Dimecres tornàvem a casa amb la sensació d’haver fet una feina fantàstica. Ara, com sempre, cal esperar per veure el resultat final però estem segur que l’Ibai i en Cristian (que l’ajuda amb el disseny) faran un treball gràfic molt ben parit.
Si us heu quedat amb ganes de més, no deixeu de visitar aquest post del bloc de l’Ibai on hi ha reflexions sobre les noves cançons (ell evidentment les ha sentit) i fotos del procés de gravació a l’estudi 44.1 de Girona.
Salut a tothom i bon cap de setmana!