L'Ibai Acevedo va venir al local la setmana passada i ens va fer aquesta primera foto per la nova temporada... Sí. Nosaltres també pensem que posar un altre cop la del gos hagués estat excessiu.
Amics,
el temps de sequera al bloc s’ha acabat! Comença la sisena temporada al bloc d’Els Amics de les Arts. A partir d’avui ja us anirem anunciant cosetes sobre el nou disc i la nova gira. Aquí teniu un seguit de novetats sobre el procés de creació per anar fent boca. A aquestes alçades encara no tenim notícies per fer un post al dia (com fem durant la gira) però sí que en podem anar fent almenys un per setmana.
Tenim les cançons i n’estem molt contents. Ha estat un viatge llarg però hem arribat sans i estalvis. Recapitulem: el dia del Palau de la Música es va acabar oficialment la gira. Com molts sabeu vam fer uns quants concerts extraordinaris al País Valencià, Madrid i Alemanya però des de l’últim acord de Cançó a Mahalta que ja vam començar a treure la pols a les llibretes on apuntem sempre les idees. Si algú aquest dies ens trobava pel carrer o pel metro deuria pensar que estàvem una mica bojos perquè o caminàvem cantant sols o enganxats al mòbil gravant frases sueltes per alguna de les cançó.
Després d’unes vacancetes, el primer contacte va ser a Gòsol. Vam marxar d’stage quatre homes quatre dies. Heu d’imaginar-vos el poble entre setmana, pràcticament ningú als carrers, silenci total, una fred que pelava, el Pedraforca de fons (fèiem un parell de puja i baixa cada matí per fer venir gana)… Tot molt tranquil, molt petit, molt casolà. Només d’arribar vam engegar la llar de foc i vam ensenyar les cartes (volent dir les llibretes). Tot eren apunts, frases soltes, melodies, acords, alguna tornada… Mil idees. I vinga, tres dies seguits donant forma a aquell caos. Fer aquesta primera feina “d’endreçar” és perfecte si estàs d’stage perquè potser la idea bona surt a la una de la matinada. Hi havia dies que anàvem a dormir molt tard flipant amb una grandíssima cançó que ens havia sortit. L’endemà, amb la serenitat que et donen la brisa gelada del matí i el cafè soluble, sovint acabàvem dient “Potser no era taaaaaan bona”. Com a dada inútil, comentar que un gos borni (batejat ràpidament com “en Corsari”) va treure una nit el cap per la finestra i ens va fotre un susto de casi casi muerte. (Sabeu l’acudit de Susto o Muerte, no?).
Vam marxar de Gòsol d’allà amb cinc o sis esbossos i cinc o sis quilos de més. Però bé, ja se sap, magdalenes, galetes, i-si-compréssim-nutella… Vam tornar-hi un mes després. En Corsari ens esperava a la porta. Del segon stage res destacable: va ser com el primer però sabent perfectament on eren les mantes en aquella casa, sense Nutella (per prescripció mèdica) i amb un intent fallit de veure mossèn Ballarín.
L’últim stage ja va ser en un altre lloc. Vam anar fins als Estudis Ground de Cornellà de Terri molt ben acompanyats d’en Pol, en Ramon i en Ferran Conangla. Ara direu, qui és en Ferran Conangla? Doncs notícia: és el productor d’aquest nou disc. Sempre hem cregut en assumir nosaltres mateixos moltes de les feines que envolten el grup però un dia per casualitat vam ensopegar amb una opció que ens va semblar fantàstica. En Ferran ens estava masteritzant l’Edició Especial del Bed & Breakfast. Estàvem asseguts al seu estudi escoltant com havien quedat les cançons i ens va comentar que acabava de treballar en un disc que es deia Lo Nuevo, que havien gravat Astrud i el Col·lectiu Brossa. Allà se’ns va encendre la llum i vam pensar que potser seria la persona adequada per venir a escoltar aquells esbossos de cançons de tant en tant al local, donar-nos un punt de vista extern i capitanejar una mica la gravació a l’estudi. A l’abril-maig va venir al local de Sant Andreu per sentir les noves cançons… I allò va ser un desastre. Ens vam cagar de por. Les cantàvem i li anàvem dient “que encara no estan acabades, eh!” , “que això s’ha de canviar”, “que pensa que ho tenim molt verd”, “que en aquesta part encara no sabem ben bé què fem”… [NOTA DE L’AUTOR: Quan has gravat un disc aquesta excusa es transforma en “Pensa que encara falta masteritzar!”] Tot plegat és fruit de la inseguretat perquè ensenyes per primer cop el que has estat fent a algú i tens por de que et digui que no li agrada o que no veu com en pot sortir una cançó d’allà. El seu susto devia ser equivalent al Susto o Muerte d’en Corsari o més. Però va dir que sí, que li agradaven molt, que les cançons sonaven “amics” però que les veia diferents, que inclús notava un canvi en positiu amb les lletres perquè en algunes exploràvem “altres maneres de dir les coses”. Aquell dia vam perdre els cinc o sis quilos de Gòsol a base de suar de nervis. O sigui que ara estem bé.
Doncs això, tercer stage als Estudis Ground i vinga, quatre dies més. Va ser més divertit: érem més, teníem unes lliteres, cuina, una sala molt ben equipada, mosquits a punta pala… En Pol i en Ramon ja coneixien les cançons però aquí les vam acabar de consolidar. Van participat molt en el procés de creació, van aportar coses de collita pròpia, van poder fer-se seves les cançons… i això es nota. Tot respira diferent. En general, al llarg d’aquest procés creatiu ha estat un plaer veure com les cançons florien a poc a poc i amb força davant nostre. Veure que unes de seguida es deixaven agafar per esdevenir cançó, i que d’altres, molt senyores, demanàvem més carantonyes i paciència, fins que un dia, després de molt rumirar-hi, feien aquell click màgic i decidien quedar-se amb nosaltres.
Total, que vam sortir d’allà amb la maqueta del que serà el futur disc. Des d’aquell dia que ens trobem diversos dies a la setmana per anar polint-ho tot. Ara estem en un punt que ja veiem que la cosa va en sèrio, que les cançons seran aquelles i no unes altres, que les lletres aniran per allà, que alea jacta est. És molt guapo perquè et tornes a sentir altre cop a la casella de sortida, amb unes ganes boges de córrer però sense saber aquest cop el camí cap on et portarà. I poder sentir això és una passada. Poder viure de fer música és una de les coses més grans que ens ha passat mai. Tenim ganes que tot això comenci i agraïm que a hores d’ara ja estigueu allà per acompanyar-nos.
Ah! Last but not least. No volem acabar aquest post de reentré sense una molt bona notícia: el nou disc sortirà el febrer de 2012.
Salut i bona setmana!
PD: Per cert, coincidint amb el Disc d’Or la nostra oficina de management va obrir el període de contractació i hem quedat al·lucinats. No podem concretar res però hi ha molt moviment i que la cosa pinta molt i molt bé. Des d’aquí volem donar gràcies als promotors i gestors culturals que han apostat per aquest nou disc sense encara haver-lo sentit i han decidit programar un concert amb tants mesos d’antelació.