Barcelona, 20 d'octubre de 2011, 9:34 AM. Foto: Xavi Mercadé

Amics,
ja tenim el Disc d’Or i el Premi Impala a les mans. Aquest matí hem fet una escapada fins a la seu de Discmedi abans de començar l’assaig. Eren les nou del matí i tot i no ser una hora massa glamurosa per fer una cosa així, ha estat maco. Aquí teniu la foto per a la posteritat.

COMENTARI DE LA FOTO
Hem arribat a la meta del Disc d’Or. A la foto finish podeu observar clarament com els quatre amics rebem el reconeixement de maneres molt diferents. Fixem-nos hi bé i analitzem la foto que ens ha fet en Xavi Mercadé de l’Enderrock amb el rigor que mereix. A l’esquerra hi tenim l’Eduard amb cara de “Osti! Tot el tema del disc d’or era de veritat?”. És una cara d’incredulitat que va estar assajant hores i hores per durant la sessió de fotos per al llibret del B&B. Si el teniu a mà agafeu-lo i compareu les expressions. S’assemblen o no? L’Ibai Acevedo va suar la cansalada per a aconseguir aquesta expressió i clar, ara que la sap fer, l’Eduard la utilitza sovint. Al seu costat en Joan Enric… En un primer visionat pot semblar que la seva cara és d’indiferència. No està content amb el Disc d’Or? Res més lluny de la realitat. La seva alegria va per dins. Pensa que quan riu queda malament a les fotos i ha après a exterioritzar la joia d’altres maneres que no sigui amb la cara. En aquest cas, el seu braç esquerre es perd sospitosament per darrera d’en Dani. (I aquí deixem d’analitzar i deixem camp per córrer a la imaginació). Al seu costat en Dani amb un serio a l’estil Terminator (només falten les ulleres de sol). Potser es deu a aquella mà trapella d’en Joan Enric? (Mai ho sabrem). I a la dreta en Ferran amb cara de “Tu, això ens ha costat molt. Poca broma i anem per feina”. Si us hi fixeu té el seu braç repenjat a sobre el Disc d’Or com volent dir “Aquest és meu eh… i prou de fotos que es gasta”.

****

I coses noves: han estat dies intensos on hem aprofitat per centrar-nos en dues o tres cançons que necessitaven que els hi donéssim una altra volta. Veus, arranjaments, estructures, ritmes… Quan les montes, pots canviar (i de fet canvies) tantes vegades els elements de la cançó que al final ja no saps quina combinació és la millor. Per això aquí és important la figura del productor. Com que no ve a tots els assajos i tampoc està tocant, és capaç de veure la cançó des d’un punt de vista extern i molt saludable. Estem veient que aquest ha estat un dels grans encerts del disc. A més, gràcies a ell hi haurà una cançó al nou disc que comptarà amb la col·laboració d’uns músics tremendos. Ja veureu, serà molt guapo.

Després d’aquesta setmana intensa ja podem dir que ja les tenim totes a punt per entrar al forn. Encara queda un mica per anar a l’estudi però cada dia el deadline és més a prop i això es nota a l’ambient. Quan hi siguem, sereu els primers a saber-ho.

La setmana que ve seguirem informant. Una abraçada ben forta i molt bon cap de setmana.

PD: Ens va escriure l’amo d’en Corsari al Facebook i ens va dir que es diu “Gas”. Més que res perquè si aneu a Gòsol i us poseu a cridar “Corsari!” ningú respondrà.