Amics,
portem dos dies a tope. No hem parat en cap moment. Ara som a Köln després de fer una bona pila de quilòmetres. Per sort, dormirem unes quantes nits aquí i recarregarem les piles. Anem a pams:
Saärbrucken
Després del fantàstic concert de Tübingen vam fer parada a la ciutat de Saärbrucken. Ens va venir a rebre la Maria, la lectora de català, i ens va ensenyar el teatre. Maco, cucu, recollit. L’ambient prometia. La Maria fins hi tot ens va ensenyar un article al diari del bundesland parlant de nosaltres i fins i tot ens explicava que va sonar Déjà-vu el diumenge passat a la radio nacional.
A les 7 de la tarda vam fer una xerrada privada pels estudiants de català. Una hora més tard va ser el moment del concert. La sala es va omplir amb més de 100 persones (i només cinc o sis catalans!). La gent reia amb les nostres explicacions i escoltava amb atenció les cançons. Al final vam haver de fer dos bisos i tot: Liberty Valance i Liverpool. Quan va acabar el concert els CDs van acabar-se definitivament! En dos concerts hem acabat els CDs de tota la gira. Per sort vam fer una comanda ràpida i demà ja en tindrem més a punt per Köln!
Vam brindar per l’aniversari d’en Dani i vam anar a un kebab sopant amb un grup de lectorats. Molt macos tots. Anant cap a casa a dormir vam passar per davant de la botiga més hipnòtica de la ciutat: una botiga de perruques naturals.
[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=-Y6kx-xb_z8]
Bochum
Avui a les 08.00 ha sonat el despertador i ens hem aixecat fent un bot. Dutxa i esmorzar a casa de la Maria i en Patrick, que tenen dos gatets: en Fitipaldi i un altre amb un nom molt estrany. Pa de cereals, croissants (molt bons-recordem que la ciutat està fent frontera amb França), mermelada, crema de cacauet, crema de cacau i te… Agafem forces i ens tirem a la carretera (metafòricament).
Saärbrucken està a quatre hores de Köln i com que no hi ha límit de velocitat ho hem fet amb 3. I lo fort és que fins i tot ens avançaven. Després de perdre’ns per l’enorme universitat de Ruhr-Universität de Bochum (que té un aire a l’Autònoma de Barcelona) coneixem a la Imma, la lectora de català. Els alumnes ja eren a la classe. Al principi estaven tímids, però hem desplegat els nostres dots de profes i la cosa s’ha anat animat. Parlaven un català molt fluid, cosa que ens deixa a tots flipats. Estar a Alemanya i trobar-te una classe plena de gent interessada per la nostra cultura és quelcom que mai ens podíem haver imaginat. Després de parlar de la música catalana des dels ´70 fins a l’actualitat, de les influències, del bilinguisme, del #quetenim, de si hem fet alguna vegada d’home gos, de Barcelona (molts hi havien estat d’Erasmus). Després de la xerrada hem agafat les dues guitarres acústiques, la melòdica, el xilofon, un petit U-bass. L’acústic ha sigut fantàstic. Veies a les seves cares que entenien el que cantavem i com al final de cada tema ens preguntaven coses de la cançó.
Després de l’acústic, carretera i manta. Abans però, hem carregat calories amb unes crêpes-pizza-pasta bolonyesa. Ja en ruta, en Carlos ens porta a la seva ciutat “natal”, Köln. Arribem i ens instal·lem a casa l’Elisabet, l’alma mater del projecte German Tour.
I això és tot des de Köln. Més aventures ben aviat!