Xerrada a l'Humboldt Universitat Berlin (Olga R. Trujillo)

Amics, estem supercontent. Avui tenim el concertàs a Berlin, al Kulturbrauerei (Hora: 20:00h, www.alte-kantine.de). En tenim moltes ganes. Hi ha un xup-xup a l’ambient molt maco: entre la comunitat de catalans, universitaris, i amics d’amics d’altres amics alemanys. Hem vist fins i tot pòsters anunciant el concert pels carrers de la ciutat i ens hem emocionat. Tot apunt! A més a més, ens han dit que ha sortit un article al diari “Der Tagesspiegel” parlant del concert  avui .

I per cert, a tots els que volgueu venir al concert, hi havia 150 entrades anticipades a la venda i estan totes exhaurides. Per tant, si us animeu a venir al concert només queden les entrades de taquilla.

Was machen wir heute? (Der Tagesspiegel, 24.05.2011)

Katalanen lauschen

Die „wichtigen“ europäischen Sprachen sind das eine, aber viel interessanter sind doch die Minderheitensprachen. Man stelle sich vor, das Schicksal würde Goethe zum letzten lebenden Deutschen machen, zweifellos wäre er dann in Europa in der Minderheit, würde man seine Sprache deshalb weniger wichtig finden? Sprachen, wie wir sie kennen, sind letztlich nur das Ergebnis von Vertreibung und Unterdrückung; die Romanistik bietet reichlich Anschauungsmaterial dafür. Man muss nur beim Französischen anfangen, dem Latein römischer Huren und Söldner, wie es von den Franken ausgesprochen wurde.

Eine katalanische Minderheit wurde in Frankreich natürlich auch unterdrückt, die größere lebt aber in Spanien.

Us deixem amb la traducció ràpida que ens ha fet la Glòria Dorca Sellabona a través del facebook aquest dematí (gràcies Glòria):

Què fem avui?

Escoltar catalans

Les llengües europees “importants” són una cosa, però les llengües minoritàries són molt més interessants. Imaginem-nos que el destí convertís Goethe en l’últim alemany viu. Sens dubte seria una minoria a Europa. Trobariem per tant la seva llengua menys important? Les llengües, tal com les coneixem, són, al cap i a la fi, només el resultat d’expulsions i repressions. La filologia romànica n’ofereix exemples de sobres. Només cal començar pel francès, el llatí dels soldats i les prostitutes romanes, tal com el pronunciaven els francs. Una minoria catalana naturalment també fou reprimida a França, però la part més gran viu a Espanya.

Allà als catalans no els manca consciència sobre ells mateixos. Tot i així, la minoria es divideix en nombroses minories. Una vegada, el president del Parlament valencià va demanar un intèrpret quan es va reunir amb el seu homòleg català. I això que els seus dialectes són més propers que el berlinès i el brandeburguès [Berlin està envoltat pel land Brandeburg]. La distància sorgeix de la proximitat, tal com podem observar nosaltres de tant en tant des de la Reunificació. Al Berlin Oriental, allà on els ascensors nous del metro pronuncien els avisos en dialecte suabès [dialecte parlat al sudoest d’Alemanya], la gent para l’orella.

Qui fa un Erasmus a Barcelona per de passada aprendre espanyol, s’estranyarà quan a l’aula s’ensenyi en català. Per saber com sona, podem escoltar “Els amics de les arts”, que toquen un folk-pop simpàtic. No trobeu fascinant la quantitat de variacions que l’article sol dóna en les llengües romàniques? El plural singular en català no és “los”, “les” ni “i”, sinó “els”! A qui amb això no en tingui prou per voler aprendre aquesta llengua, no se li ha perdut res a l’Institut für Romanistik!

Jochen Schmidt (Der Tagesspiegel)