Amics,
la penúltima parada del nostre viatge ens ha dut a Hamburg. Dilluns al matí a primera hora vam deixr enrera Colònia i després de més de quatre hores eternes de cotxe ens vam plantar a la ciutat dels ponts, les grues i els restaurants cosmopolites. Era la primera de les nits que dormíem en un hotel. Tot just arribar vam conèixer la Joana, la reportera d’Entre Línies que ens segueix durant aquest últim tram de gira. Ben aviat podreu veure el reportatge.

La sala de concerts es deia Newessbar i era la més ben equipada que ens hem trobat fins ara. Teníem congues, bateries, guitarres, cajons flamencos… tot això ho vam arraconar i vam treure el Mac amb les bases programades, les dues acústiques i les andròmines de l’Eduard. Teníem poques pistes de com aniria la nit. L’Assumpta (la lectora) ens havia dit que era el primer concert que muntava en aquella sala. Al final el públic va acabar sent molt heterogeni: hi havia catalans, hi havia alemanys estudiants de català, hi havia americans, francesos… Alguns no en tenien ni idea de qui era aquest grup “de les Arts”. Vam sopar al local del costat unes pizzetes (amb especial menció a la de tomàquet, mozzarella i rúcula).

Eren les nou i semblaven les sis de la tarda (els dies aquí són molt llargs). Et falten hores a l’estiu? Coi, ves a Alemanya. La cosa convidava a estar a fora a la terrassa fent una cerveseta però el concert havia de començar. La connexió amb la gent va ser instantània: Deja-Vu va servir per trencar el gel i a partir d’aquí la cosa va anar amunt, amunt. Hem de dir que a Hamburg ens hem trobat els millors coros del públic a la tornada d’Armengol (afinats i swingats!). Nosaltres teníem previst acabar el concert amb Jean-Luc però la gent tenia ganes de més. Aquí diuen “Zugabe!”. Al segon bis vam fer Liverpool. Marxem i la gent en vol més. Sortim i fem Deja-Vu (Special Edition) amb uns coros “Special Edition for you” a la part instrumental del final. Marxem i ens fan tornar a sortir. Aquest cop “Coses de Nens” versió Reus amb els Poropopó clàssics dels principis amicals. Després merchandising, fotos, discos, converses amb la gent… Molt de feedback. Molt bé.

Ahir al matí vam visitar la Universitat. Els estudiants tenen un bar autogestionat a la planta 11 d’una facultat. Sofà, cafè, galetetes, un projector, música, una barra, entrepanets… Molt cuco, molt acollidor. Al matí a l’hotel havíem refet un Power Point que teníem amb fotografies dels inicis, dels primers concerts. La nostra primera introducció va anar seguida d’unes cançons en acústic. Fins i tot ens vam atrevir amb “Umi o koete” en homenatge a una estudiant japonesa que apren català a alemanya.

Baixem amb l’ascensor les 11 plantes…

[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=wPLyz6Kl0Ws&]

… i anem amb l’Assumpta i alguns dels assitents a fer un dinar en un restaurant paquistanès. Però no hi ha massa temps per perdre. Berlin ens crida. Ens esperen 5 hores més de cotxe fins a arribar a la ciutat de les ciutats, allà on finalment la gira Bed & Breakfast acabarà de manera definitiva. Simbòlicament enterrarem el disc, l’etapa. Dijous farem l’últim concert d’una gira que va començar un 31 d’octubre de 2009 a Calaf i acabarà a Berlin el 26 de maig de 2011. Quantes coses…