El dia set de febrer va fer un any i una setmana de la meva primera vegada.. Del meu primer concert amb Els Amics de les Arts. És una bonica data per anar al desè concert i celebrar el final d’aquesta meravellosa gira. És una gran manera de tancar una etapa, de la vostra carrera, i de la meva vida.
Feia un parell de mesos que us escoltava, encara recordo molt bé qui, quan i perquè em va passar l’enllaç al YouTube del videoclip d’A Vegades, però va ser aquell u de febrer a Luz de Gas quan vau entrar a la meva vida en viu i en directe, que vaig acabar de quadrar les vostres cares, amb els vostres noms i les vostres veus, que vaig comprovar que sí, que realment éreu de carn i ossos. Va ser aquell dia quan van aparèixer els dos primers Gomets Verdsde la vostra història: l’Izinu i jo, que no ens coneixíem, però no trigaríem gaire en fer-ho. Recordo les ganes enormes que tenia d’anar a aquell concert. Ja havia escoltat el Bed&Breakfast del dret i del revés, i frisava per poder-lo sentir en directe. Estava en ple mes d’exàmens i, per acabar-ho d’adobar, va ser difícil trobar companyia pel concert (d’aquí la broma dels gomets, que mira si ha arribat lluny!), però finalment vaig trobar acompanyant i vaig anar-hi tranquil·la. Va ser tan emocionant, tan espectacular. I després, saludar-vos, regalar-vos un gomet verd a cada un i, al dir-vos el nom per a què em signéssiu el disc, descobrir que us sonava del bloc… em feien figa les cames! L’eufòria va durar força hores, i va donar com a fruit la primera crònica, que va servir per començar a treure la pols al meu bloc.
Després d’aquell concert, en van venir molts més (tres d’ells passats per aigua, llàstima!), i han anat sorgint cròniques, i han aparegut nous companys de concert, com la Laura o la Yas. Razz2, Radio4, Badalona1, Badalona2, Sant Cugat, Poble Espanyol, Matadepera, Santa Coloma, , Sant Quirze, Arc de Triomf, Sant Cugat (Auditori), i finalment, al Palau. L’apoteòsic últim concert de gira al Palau de la Música Catalana.
La meva història amb Els Amics, el meu B&B, ha anat estretament lligada, coses de la vida, a la meva història personal. Les vostres cançons han estat presents en moments feliços i també en moments crítics. M’han llevat molts matins, i m’han acompanyat molts quilometres de cotxe. Conduint, he jugat a endevinar qui de vosaltres canta cada fragment de cançó. Us he defensat davant dels meus amics descreguts que no els agrada la música en català. He convençut a alguns per a què us escoltin, i heu agradat. He recuperat aquell grupisme de quan tenia 15 anys i seguia Els Pets. I sabeu què és el millor de tot?
Que val la pena. Vosaltres quatre, amb el que feu, amb la Bed&Banda, amb els cançons, amb el bloc, amb els gestos, amb les milers de firmes que feu després de cada concert, vosaltres quatre, Amics, feu que tot això hagi valgut la pena.
Us feu estimar. Mil gràcies.
Yáiza