Us he anat descobrint en nits d’estiu però no en cicles especials de cinema francès a la fresca. Tot plegat una aventura, una història que ara tanca un capítol però que també es prepara per el millor. El meu Jean-Luc ha durat set nits, en les quals m’heu fet disfrutar com mai. Set nits ben diferents, en llocs diferents, amb gent diferent, amb contextos totalment diferents però sempre amb vosaltres al capdavant. És per això que he posat cada nit un nom diferent, però ja us puc assegurar que totes han acabat amb el vostre Jean-Luc. La nit de mars i muntanyes va tenir lloc un onze de juny molt calorós, emocions fortes, nervis de primer concert i alegria tot i que quasi no sabia ni quina cara fèieu. El concert m’ho va dir tot, vau aconseguir quedar-vos amb mi amb cada paraula i amb cada cançó. Vam volar per mars i muntanyes en aquella petita carpa del circ cric on la màgia se’ns enduia a tots. La mateixa màgia amical que ens va portar a Privat al cap d’un mes, a fer un Bed&breakfast dels bons, que per primera vegada tenia sis martes. Poder participar en aquella experiència tant genial em va unir a vosaltres i a més gent fantàstica d’una manera difícilment igualable. Gent com la Clara i la Gemma, amb qui comparteixo ara amistat i afició per vosaltres. Parlar per fi amb vosaltres i conèixer-vos després de tantes nits i dies escoltant-vos a totes hores . Recordo que al veure’ns a totes les Martes no paràveu de donar-nos les gràcies, recordo el “mita-la” de l’Eduard, el “gràcies, gràcies, gràcies” d’en Joan Enric, el moviment de salts que va fer en Dani imitant el meu vídeo quan em va veure, i les preguntes i els somriures d’en Ferran. Ja no éreu un grup de música, éreu el meu grup de música i em sentia tant confusa i especial d’haver-vos conegut que no podia evitar parlar de vosaltres les vint-i-quatre hores del dia.
Després del sextet de bed&breakfast, van venir les festes de Granollers, La merda se’ns menja. Allà em vau fer gaudir amb un format més gran del normal, i disfrutar del videoclip. Recordo molts salts, crits, gent i la emoció que em va fer poder parlar amb vosaltres després del concert i que em rebéssiu amb els vostres somriures. L’estiu s’acabava, però abans d’abandonar-lo del tot, valia la pena un doblet. L’onze de setembre i les festes de la Mercè van tancar la temporada amics d’estiu. Totes dues grans trens transsiberians que anaven a tota velocitat, en format macro, plens de gent i de cançons corejades per masses humanes. El regust d’estiu s’havia acabat, i tornava la rutina ,una rutina que hauria costat molt més si no fós per el blog dels Amics i el naixement del blog de la Semimarta, que mantenen aquella espurna d’amiguisme i et fan escriure amb ganes. I va costar no veure-us durant la tardor, tot i que sovint tocant el violoncel se’m escapaven algunes notes de les vostres cançons. Éreu una part massa important. I entre nits10, la marató i altres trobades a tv3 on vaig poder parlar pocs moments amb vosaltres va arribar amb un salt de gegant la nit de Privat. La segona, sis mesos després de la nit de Martes. Nit de Reykjavic, d’alegria i de tristesa de saber que era el penúltim concert de la gira, però amb la flor al cabell i un somriure als llavis vaig disfrutar-lo com mai. Els dies passaven lents arribava el final, arribava el Palau. El gran JEAN-LUC, perquè no sabem ben bé com però va acabar, la gira havia de tenir un final. El setè concert, el dia set de febrer. Emocions desbordades dels que fa temps que us seguim, emocions reciproques del públic i de vosaltres, aplaudiments de deu minuts seguits, silencis impressionants, i alegria de que haguéssiu arribat a aquell escenari i de haver-vos seguit. Després del concert…la millor manera de dir-vos adéu, parlar amb vosaltres i descobrir amb sorpresa que tots em recordàveu em va fer molt i molt feliç. I…sabeuque us vaig fer firmar una cosa, oi? Doncs aquí la teniu tal i com ha quedat, és el meu regal. Ara us porto sempre a cada concert que faig, sou part de la meva música, part de la banda sonora de la meva vida.
Gràcies per totes i cada una de les coses que dic en aquest text i per les que no dic i em guardo per la pròxima gira.