Aquest any he viscut una de les etapes més importants de la meva vida. El fet de deixar el poble on has viscut tota la vida, on et coneix tothom, amb la gent de sempre, i amb el paisatge de sempre per passar a la gran ciutat; a viure sola, conèixer gent nova,descobrir una manera de viure totalment diferent i acostumar-te a un ritme de vida completament nou et fa plantejar moltes coses. Decideixes que a partir d’ara tot depèn de tu, que tu et muntes la teva pròpia vida i que és l’hora de descobrir coses noves. Una de les primeres coses que em vaig proposar va ser “culturitzar-me”; i això significa des de estar a l’aiguat del que passa al món i tenir-ne un esperit crític, fins a proposar-me a estar al dia del que surt al teatre, cinema o panorama musical. Bé, cal dir que aquestes ganes de menjar-se el món que tens quan te’n vas de casa sempre s’acaben reduint bastant, sobretot per falta de temps. No obstant, pel que es refereix a la música, havia vist alguna vegada per Internet algun videoclip d’uns que es deien Amics de les Arts, concretament “l’home que treballa fent de gos” amb el makin off corresponent. Vaig pensar que era un grup que estava molt bé, amb lletres divertides, música d’un bon rotllo espectacular, un esperit innovador i que només mirant tots els vídeos del YouTube ja podies passar una molt bona estona. Així va ser com em vaig plantar a la secció de música del Corte Inglés i vaig demanar , literalment, “la discografia dels Amics de les Arts”. Se’m van quedar mirant amb cara rara dient que només havien tret un disc. I jo: “no, no, en tenen més!” Vaig acabar comprant l’únic que em va dir que tenia i vaig decidir que ja investigaria. Quan vaig arribar a casa i vaig em vaig posar a buscar desesperada on podia trobar els altres discos que havia vist per Internet, i efectivament vaig veure que editat físicament només en tenien un,  vaig descobrir “el món Amics 2.0”. Hores i hores davant de l’ordinador navegant pel blog i al YouTube, més el B&B que no parava de sonar en tot el dia van fer que mica en mica m’anés familiaritzant més amb ells i m’enganxés a les seves cançons, blog, vídeos i demés.

Llavors va arribar el dia, vaig veure un cartell de l’Acústica de Figueres on deia que actuaven i jo: “No me’l puc perdre!” Però, és clar, com ho faig per anar de La Bisbal a Figueres i tornar un dissabte a la nit? Feia poc que m’havia tret el carnet de cotxe, però mai havia fet un camí tan llarg jo sola, i menys de nit, i sabia que a casa no els faria gaire gràcia. Així que quan em vaig enterar que aquella nit serien fora vaig convèncer a una amiga perquè m’acompanyés, vam agafar el cotxe i ens vam plantar a Figueres mig d’estranquis. El concert va ser GENIAL! Em va donar una força i una energia brutals!! Mai cap grup de música m’havia fet sentir res semblant. I ja se sap què passa quan tornes d’un concert dels Amics: més hores i hores davant de l’ordinador llegint cròniques, buscant fotos, vídeos, etc… i aquesta MÀGIA que t’enganxa es va fent cada cop més gran. A partir d’aquí van venir la Mercè, Cerdanyola, Terrassa, Girona, l’Fnac, Verges, Mataró , Granollers i EL PALAU!!! Tots, ESPECTACULARS i ÚNICS!! I a cada un que passava més creixia la MÀGIA!!

I va ser a l’últim, al Palau, on vaig conèixer un grup de gent genial amb qui poder compartir aquesta MÀGIA, gent amb qui poder compartir anècdotes i vivències Amicals, amb qui ens entenem i passem molt bones estones…i amb qui espero compartir molts concerts d’ara en endavant!! GOMETS…sou l’òstia!!! J

I a vosaltres, Amics, MOLTES GRÀCIES per tot!! Per acompanyar-me en aquesta nova vida, per haver-me fet descobrir tantes coses noves i per alegrar-me el dia a dia!! No perdeu mai aquesta màgia que us fa especials!