Un gran amic meu sempre em parlava d’un autor amb molta admiració. Un dia vaig voler aprofitar una promoció de La Vanguardia i llegir-me un llibre seu que regalaven. Es deia “El palacio de la Luna”. Me’l vaig acabar i em va causar gran sensació, li vaig deixar llegir a la meva nòvia, també li va agradar molt. L’autor és el Paul Auster i vaig llegir-me dos llibres més d’ell. Un dia, la meva nòvia em va dir que hi havia una cançó en català que parlava d’en Paul Auster. “es diu un shawarma amb tu, crec”. Vaig buscar aquest títol per Youtube però res. “els amics de les arts els que la canten”. Em va semblar que em trobaria amb un grup kumba (era fan de Manel però de poca cosa més en català, ho sento, seguia amb prejudicis) i vaig posar-me a escoltar 4-3-3 perquè em feia gràcia el títol, ja que no trobava res de Paul Auster. La cancó era aquesta i vaig escoltar totes les que vaig trobar de vosaltres al Youtube. Recordo que estava en època d’exàmens al juny i cada nit em posava a escoltar Jean-Luc.

La meva nòvia i jo vam convertir-nos en fans en secret de vosaltres fins que un dia vam anar al concert de Sant Feliu de Codines. Era un parc molt petit a l’aire lliure, però tant còmodes com a allà, en petit comité, no us hi he vist en cap altre concert. Vaig plorar de riure amb les introduccions, vaig cantar com si fos la última cosa que havia de fer a la meva vida amb les vostres cançons i vaig pujar tot sol a la Costa Brava ben entrada la nit, amb unes retencions de tres hores que podien posar furiós a qualsevol. Però jo no, aquell dia havia descobert uns Amics que no es troben qualsevol dia, era com si m’haguessiu canviat.
El dia següent vaig parlar amb tots els meus amics sobre vosaltres, els dies posteriors encara més, els hi cantava les vostres cançons, explicava els monòlegs, feia sempre referència a vosaltres. A l’agost vaig anar al concert de Sant Antoni, més tard al de la Mercè i a Terrassa, on us vaig poder conèixer i fer-me una foto amb vosaltres al bar Els Amics de les Arts. Cada cop eren més els amics que em deien que els hi agradava el grup, que “gràcies per haver-me parlat d’ells”, “són molt bons”…

Finalment, vaig comprar entrades per l’últim concert al Palau de la Música i en un moment del concert, tot el públic va aplaudir durant més de tres minuts, allà vaig contemplar com us estàvem agraïnt el que heu fet aquest darrer any per nosaltres.