“Això és un conte amb un final feliç…jo sóc l’Iris”
Bé doncs, després d’aquesta petita presentació explicaré el meu B&B.

Tot comença quan vaig descobrir Els Amics, i sabeu com? Sí, per un amic, aquest cas no precisament de les Arts (quina llàstima però!).

Així vaig descobrir les fantàstiques cançons del grup que seria el meu preferit.
Encara que no sembli, tinc alguna anècdota dels Amics, com per exemple:  per classe quan un dia portava la xapa de em un B&B em van preguntar si volia dir “Blackberry”, o les fotos que he fet amb el cd o títols de cançons (Fem un B&B pel món).

I en realitat Amics és que m’acompanyeu bastant en molts moments del dia, o de la vida.  No puc oblidar-me d’escriure el que em fan sentir! He de dir però, que sóc músic, i que per això quan escolto una cançó involuntàriament l’analitzo. No us imagineu el que sento al escoltar aquestes harmonies, melodies, bases…però hi ha una cosa que… les lletres. La combinació entre les lletres i la música és espectacular! Potser és per això que m’agrada tan la vostra música, perquè per mi és un misteri, un misteri que em fa descobrir la veritat i saber coses d’aquests art que teniu.

Tinc una pregunta, un misteri que no he resolt: 4-3-3 és el nom de la tàctica o és una data? Vaig trobar que podria ser una data en que el Barça un dia va jugar molt bé. Tot i això crec que no és així, no ho sé segur; dubto. Però si fos així encara estaria contenta, perquè 4-3-3 equival a 4 de març, el dia en que vaig néixer.

I finalment… el gran dia! Un dia ple d’eufòria, impressionant, increïble… no tinc paraules per descriure’l! Encara tinc les emocions d’aquell dia. Sí, el meu primer concert de Els Amics de les Arts. Va ser a Privat, Mataró, el dia 28 de gener del 2011. Estava tan nerviosa que junt amb la meva amiga vam arribar les primeres a Privat! Vam entrar les primeres i vam estar a primera fila! La sensació i el que sentia al tenir els Amics a… un metre! Vaig fer unes fotos increïbles com no! Vaig riure molt i m’ho vaig passar genial!

El meu B&B no te un final rodó, està semiacabat.  Per què? Perquè a Privat no vaig poder aconseguir una foto amb ell ni tampoc que em signessin el disc. Aix.. és una llàstima.
Tot i això tinc una gran, gran, gran,gran record quan vaig escoltar els Amics en directe amb les seves fantàstiques cançons. Cada dia quan els escolto em fan sentir.

Amics de les Arts continueu així, sou fantàstic!
Mitjons!!

* Fotografia/collage: recull de fotos del concert a Privat
28-1-2011

Iris Lambert P.