La veritat és que el que m’ ha passat amb Els amics no m’ havia passat amb cap altre grup. A mi m’ encanta la música (de fet estic fent castings per tocar al metro jajajaja), toco la guitarra i qualsevol cançó que m’ agrada ja intento treure’n les notes per tocar-la allà on vaig. Però la meva història amb Els amics no va començar així.
Tot va començar perquè van venir a la Telecogresca. A mi sincerament ja m’ ha passat la febre universitària d’ anar gairebé obligatòriament a aquesta festa, i mira que és la festa de la meva facultat, però aquest cop anaven Els amics de les Arts i Maldita Nerea. Normalment els grups que van són lu que jo els hi dic “grups guarros” que li agraden a la gent (això ja no ho dic jo) “perroflautica” jajajaja
Però aquest cop em van convèncer per anar-hi, i la veritat és que va valer la pena. I com que anava a un concert d’ una gent desconeguda, doncs Maldita Nerea els coneixer però aquests “Amics de les Arts” no; vaig posar-me a baixar totes les cançons. I va ser espectacular. No em podia treure les cançons del cap. A mes com ja he explicat normalment m’ enganxo a les cançons perquè les començo a tocar amb la guitarra però les vostres cançons m’ han costat bastant de treure perquè no són tan senzilles com de costum (i jo tampoc sóc un maquina jejejej). Igualment no puc parar-les d’ escoltar perquè cada vegada veig alguna cosa nova, alguna crítica, alguna ironia, com aquells poemes que feiem al cole que cadascú interpretava d’ una forma diferent i donaven joc per estar un trimestre parlant-ne!!
La cosa és quan a mi m’ agrada algo, vull contagiar a la gent del meu voltant. I la meva nòvia que té una paciència infinita es digna a seguir-me el joc. Finalment ella s’ acaba enganxant tant o més que jo. Em faltarien mans per contar les trucades d’ aquest estil:
– Hola carinyo, què tal? què fas?
– Doncs res, escoltant els amics de les arts
I una bona estona comentant aquell trosset de cançó que acabem de descobrir. Al final casi que ens fa vergonya dir que ens hem passat la tarda escoltant els amics de les arts de lo viciats que estem!!
Us escolto a BarçaTV en una entrevista, genials. Algú diria que sabeu parlar en entrevistes, jo crec que no, que simplement és que sou així.
Arriba el concert a la Telecogresca i és genial. Recordo la frase: és el lloc on hem tocat amb més gent!! o algo per l’ estil. Aquesta gent prometen.
I des d’ aquí fins al següent contacte passaran molts dies, mesos fins i tot. Però seguim escoltant Els amics, sobretot, i aquí faré la meva reivindicació, les cançons no tant comercials sino més boges. Com V, qualsevol, el codigo da vinci. Són un aire fresc i diferent. Les altres per suposat ens agraden, però és potser més semblant al que estem acostumats. I de mica en mica vaig pensant que potser valdria la pena anar a un concert dels Amics, que s’ ho mereixen per totes les estones que de forma GRATUITA (fins al moment) m’ han entretingut i contagiat alegria i ganes de viure.
Així que pel novembre em miro entrades per anar a un concert vostre. La gira acaba al febrer, així que espero que n’ hi hagi. Però tot està exhaurit, almenys els concerts als que podem anar de forma senzilla. Llàstima perquè volia anar amb la meva nòvia i regalar-li el dia que fem anys (que és al novembre).
Sorpresa va ser la meva, quan qui m’ ho va regalar va ser ella. Sí, si, ella era una de les persones que havia comprat una de les entrades exhaurides! quina alegria!!
em fa un vale super mono i el guardo com diuen “en pany i forrellat” fins al dia. Haurem d’ anar fins a St Cugat però hi anirem de bon grat perquè Els Amics valen la pena.
Des del novembre fins al gener es fa llarga l’ espera però finalment arriba el dia. Estem un xic emocionats. Ens hem estat viciant a les vostres cançons durant uns quants dies per gaudir al màxim del concert i cantar fins a quedar-nos afònics, hem mirat entrevistes, reportatges, vaya que suposem que anem ben preparats.
Marxem ben d’ hora per no arribar tard i quan arribem veiem un munt de gent. I gent de totes les edats i tipus, esperant a la porta. Al·lucinem com pot haver canviat tant la cosa en tants pocs mesos. “Segur que són aquests els que van venir a la Telecogresca i no els coneixia ni *****? ”
El fet és que entrem i des d’ aquí fins que acaba el concert la cosa és increible. A més, coneixem a la Marta de B&B. I la noia (ara no recordo el nom) que fa la veu francesa a Deja vu. Quina sort!!! i ens sabia greu haver d’ anar a St Cugat enlloc del Palau…
El concert és extraordinari, i el monòleg també. És el millor directe que he escoltat a la vida. La música se sent bé i clara, com si fos un disc però tenint els músics davant.
Sé que això sembla una obvietat però a la majoria de concerts hi ha massa soroll i “estruendo”. Vosaltres us preocupeu de que soni bé, que arribi de forma maca al públic. L’ orquesta fidelucce (o algo així) i la Bed&Banda són una gran aportació per les vostres cançons. Ho armonitzen d’ una forma increible fent-les encara millors.
I podria seguir i seguir però suposo que seria un fan més descontrolat que us inunda d’elogis. Així que l’ únic que puc dir és GRACIES. He anat a varis concerts i aquest és el primer en que si em diuen a l’ acabar que s’ han equivocat i que he de pagar el doble ho pago. Val molt la pena anar-vos a veure en directe i me n’ alegro molt que us hagin donat el premi.
Per últim només volia comentar que l’ anunci d’ Estrella Damm el bordeu. És una mostra més de lu grans que sou. Una manera més de dir a tothom: ei, que aquests són els amics. No els coneixes? són bonissims!
bé, desitjar-vos que descanseu bé després d’ aquesta gira i que ens torneu a sorprendre amb un nou disc si és igual de genial que aquest ja en tindrem de sobres.
fins aviat!