Un dissabte qualsevol, anant de Figueres direcció Girona. Com sempre la ràdio mai falta al cotxe, de sobte em trobo cantant una cançó que diu: “L’home que treballa fent de gos, a les festes infantils…”, no sabia perquè però no l’havia sentida mai i vaig poder seguir la seva lletra i cantar-la, em semblava estrany. Un cop a Girona em vaig passar tot el dia cantant la cançó, vaig pensar: bueno, quan arribi a casa aniré al Youtube i la buscaré. Normal, arribes a casa cansat després d’un dia molt llarg i t’oblides de les coses no?
Unes setmanes després, al cotxe del meu cunyat a la ràdio torna a sonar aquella cançó, i jo la vaig tornar a cantar. La meva germana va començar a criticar la cançó, com sol fer amb tot. I jo molt simpàtica li dic: -No saps apreciar lo que és bo! Gràcies aquell dia vaig poder descobrir el nom del grup: Els Amics de les Arts. Un cop arribat a casa, vaig començar a buscar informació sobre vosaltres, em vaig descarregar totes les cançons i les vaig posar al Ipod i al mòbil. Vaig descobrir que per Acústica de Figueres venieu i feieu un concurs per trobar a la Marta, jo lògicament volia participar. Aquella nit, ja em sabia la cançó de Bed&Breakfast de pe a pa, però no tenia la oportunitat de gravar un vídeo i enviar-lo ja que l’endemà anava a fer una setmana de relax a Benidorm.
Una setmana esperant amb candaletes aquell concert, i finalment vaig arribar a Figueres. Era el meu primer concert dels amics, per a mi allò era una nova aventura, des de aquell dia vaig tenir la sensació que tot canviaria. Aquella nit crec que vaig ser la noia de catorze anys més feliç del món, un gran concert, ho tenia TOT! Ara tocava esperar el pròxim concert. Però fins que el dia 24 de desembre que el tió no va cagar unes precioses entrades dels Amics de les arts a Verges no va haver-hi cap més concert. Només faltava esperar fins el dia 8 de Gener!
Per fi dia 8 de Gener, un concert que es podia descriure amb una sola paraula: PERFECTE! Allò era una nit great, o com dic jo: perfect. Aquella nit vaig dormir com un tronc, i per acabar bé la nit vaig somiar amb vosaltres… I sobretot amb en Dani. Començava a pensar que en Dani s’estava convertint en el meu AMOR PLATÒNIC, i no anava val encaminada, ara mateix, el meu amor platònic es ell!
Després d’aquella nit, no he parat de somiar amb vosaltres, em sembla que ja se el perquè… Em vaig quedar amb les ganes de tenir una foto amb vosaltres! Però que més volia, al concert de Verges vaig tenir l’oportunitat de poder estar a primera fila i fer quatre fotos on aquestes van ser penjades a la meva carpeta especial del Facebook, aquella que diu: el meu petit món, amb un cor a continuació.
I tot això entre altres coses. No he pogut gaudir gaire en directe Els Amics de les Arts però si que els puc gaudir amb el meu CD a cada segon del meu dia a dia. Cançons, textos del bloc, l’anunci d’estrella damm i coses aixì són els motius per els que em sento a gust amb mi mateixa, i per cert m’encanta la sensació de quan se’m possa la pell de gallina, des de que us vaig coneixer sempre tinc la mateixa sensació, per què serà?