Bé, final de la gira, comenceu vacances, toca descansar, esperar la inspiració, continuar composant grans cançons que ens facin sacsejar l’ànima, i jo, igual que la resta dels vostres seguidors i seguidores, a deixar-vos posts, que així us ajudarem a no entrar en una crisi post-gira, quan tot s’atura de cop!!! Així que, aquí va el meu, no sé que sortirà, perquè estic a la feina i no vull que m’enxampin escrivint coses que no toca (visca la combinació de tecles ALT+TAB, que em fa sortir airosa de qualsevol ensurt!!).

Jo vaig saber de la vostra existència a través del programa d’en Raül Llimós i RAC1, i d’ençà aquell moment, heu estat lluitant fermament contra un grup de dos tipus de la “capital” del qual en sóc fan des de fa molts i molts anys… la llarga lluita es desencadenava a casa meva, al mp3, a la feina, al cotxe, i heu de saber, que al cotxe, heu guanyat la batalla 100% perquè se’m va espatllar el reproductor de CD i no hi ha manera de poder treure’l (sort que l’original el tinc a casa!!!!!). El meu cor estava dividit però els súpers bons nois anaven guanyat terreny com bons súpers herois que són, i jo m’ensumava que aquesta lluita l’acabarien guanyant ells…! Al final però, vaig arribar a la conclusió que no era pas com triar entre Barça o Madrid (que en això sí que no caben dubtes possibles), així que vaig optar pel mateix sentiment que m’inspira Beatles o Rolling Stones, que es pot conviure amb tots dos alhora, tot i que sigui un al matí i un altre a la nit.

Els amics, els amics, els amics… si és que, renoi!!! sou això, uns bons amics que m’acompanyeu en moments tristos i en moments alegres!!! A banda que les vostres lletres i la vostra música és brutal, també dóna molt de joc!!! En teniu de molt “teatreres”, aquests diàlegs infiltrats dins de les cançons que inciten a fer l’indi i INTERPRETAR! 😀

Bé nois, potser que continuï treballant…!!! No deixeu el camí que heu començat que tots nosaltres us seguirem incondicionalment!!

Muxa arte!!!! 😉