Una amiga (la Judith Garcia, a la qual li estic molt agraïda!!), sempre em parlava d’uns tals Amics de les Arts, que jo coneixia com “uns freakis que tenien un videoclip que entraven per la porta i sortien per la finestra”. La Judith va penjar un videoclip al facebook, on vestien amb pantaló beix i apretat. Vaig pensar que aquells pantalons no els afavorien. Uns dies més tard, vaig descobrir “Jean Luc” i llavors ja sí que vaig pensar: “Aquests tios molen!!”.

Pocs dies després em vaig enterar que tocàven a Vidreres i vaig tenir l’impuls de pagar 10€ per veure un grup que pràcticament no coneixia. I aquell dia sí que vaig flipar!!! Aquella tarda plujosa de diumenge i de primavera, entre un públic molt heterogeni vaig saber que aquests 4 senyors posarien banda sonora al 2010. I vaig riure tant amb aquells monòlegs i amb l’Exercici 60!!! El meu amic, en Jordi, es va comprar el disc i varem anar amb en Ferran perquè ens el signés.

– Com et dius?
– Jordi
– I tu et dius Marta?

No vaig entendre la broma. Amb prou feines em sabia la lletra de Jean Luc i de l’Home que treballa fent de gos. Però en arribar a casa em vaig posar la xapa del planeta piruleta a la solapa de la jaqueta i vaig descarregar els discs anteriors i vaig convertir-me en fan. I també em vaig tornar addicte a aquest bloc, primer perquè em feia curiositat llegir el seu punt de vista del concert de Vidreres, però de seguida vaig descobrir que aquell bloc era una font de divertiment assegurada. Em va agradar tant això del bloc que me’n vaig fer un jo i tot!! ( http://deixamdirunacosa.blogspot.com … una mica de publicitat sublimina com la que feien els Amics a principi de gira!)

Més tard va venir el concert de Torroella de Montgrí, on ens varem fer la foto que il·lustra aquest text, amb la qual vaig ser molt feliç. Aquella nit en Ferran va indignar-se perquè la seva signatura al disc del meu amic Jordi s’havia esborrat, i va decidir tornar-lo a signar. En Joan Enric s’hi va sumar i va escriure-hi: “Cada vegada que vinguis, te’l signarem”. Varem aconseguir una tercera renglera de signatures de tots 4 al concert de la Cellera de Ter, on en Joan Enric em va sorprendre dient que li sonava del facebook.

Tot va canviar aquella tarda de principis de juny a Girona, sota un sol de justícia que picava fort a les 7 de la tarda. Aquell concert ja va ser una altra història, hi havia tanta gentada que no varem poder esperar a que sortíssin els Amics per xerrar amb ells.

Un concert que recordo amb molt de carinyo va ser el de Roses, el meu primer concert amb la Bed&Banda, on ens varem fer una foto amb l’home (que vaig descobrir que era una dona!!) que treballa fent de gos. Va ser un d’aquells concerts bonics bonics!!

Després va venir el bolo “koete” d’Igualada, el de Figueres a l’Acústica amb una plaça plena de gom a gom acompanyant la “Marta”, l’impressionant concert de l’11 de setembre a Barcelona; el de Gurb on l’Eduard va canviar el xiringuito de crêpes per un xiringuito d’embotits de Vic.

Finalment el de l’Auditori de Girona. Vaig viure situacions d’estrès i de pànic en veure que les entrades s’esgotaven davant dels meus ulls incrèduls. Finalment vaig poder comprar entrades, això sí: al palco. Sempre més recordaré la olor que fa l’auditori. Va ser un d’aquells concerts que passen a la posteritat (amb videoconferència amb en Kurti inclosa). I per fi em vaig comprar el B&B collectors edition!!! Des d’aleshores que sona al cotxe cada dia, és el disc que hi ha durat més!!!

Aquell era el meu 10é concert de Els Amics de les Arts, i també havia de ser el meu darrer concert de la gira; però vaig tenir la sort de també poder anar al de Vidreres, que vaig viure colze a colze amb en Pere Gratacós (tot i que no vaig saber-ho fins al cap d’uns dies que la gent ho va dir en aquest bloc!). Aquella nit vaig comprar la samarreta que porta els meus colors: blau i vermell (i no són del barça, són del planeta piruleta!!!); i vaig aconseguir 3 de les 4 signatures dels Amics (Joan Enric, l’any que ve no t’escapes!!)

Després d’haver passat del petit teatre del casino de Vidreres fins al pavelló ple de gom a gom de Verges, i pels flamants auditoris de Roses i de Girona i nombroses festes majors, només tinc paraules d’agraïment. L’any que ve us esperem amb més ganes que mai!!!