Avui he ficat la mà a la butxaca de l’abric i he trobat el confeti que va llençar l’Home gos a l’últim concert d’Els Amics de les Arts que vaig anar. Ho he interpretat com un senyal: seu ja a escriure el teu B&B i deixa ja de pensar-hi!
Tot va començar el dia que una amiga em va dir si volia anar a veure Els Pets just abans del meu aniversari. I tant! un concert d’Els Pets no me’l puc perdre! Alegrement, vam pujar cap el Poble Espanyol.
Encara era de dia i la gent seia pel terra. Vam buscar un forat i vam seure. Vaig mirar l’entrada: “Els Pets + Els Amics de les Arts”. Vam tenir una conversa així (us he d’avisar que com que ens vam fer amigues quan érem adolescents encara fem servir aquest vocabulari per parlar entre nosaltres sense adonar-nos-en):
– Tia, qui són aquests pavus?
– Tia, no els coneixes?
– No, tia, no tinc tele des de l’apagón
– Uala, tia, doncs ara són molt famosos! Però són una mica frikis, tia, les cançons són molt rares. Tenen una cançó que es diu l’home que treballa fent de gos
– Què dius, tia, estic flipant (en aquell moment em passava pel cap la imatge d’un home que feia de gos, però no en festes infantils, sinó de gos, amb un nen traient-lo a passejar)
Al cap d’una estona la cosa es va començar a animar. Van tocar i les cançons em van anar agradant. Les noies de davant nostre cantaven amb tota l’ànima. Llavors va venir el monòleg del vermell o bordeus que em va fer partir de riure i el tren transsiberià, que em va captivar completament.
Quan vaig arribar a casa morta de calor, de cansament i sense poder ni caminar el primer que vaig fer va ser veure tots els vídeos de youtube i descarregar tot el que vaig trobar d’Els Amics. No em mireu malament que Els Amics són gratuïts! També, sortint del següent concert vaig comprar-me el B&B i després l’edició especial en primícia el dia de Gurb. Fins i tot sortim a la foto del concert de la Damm!
Aquí va començar una llarga sèrie de concerts amb els Amics: Roses, Santa Coloma, a la Damm, el Prat, Gurb i Sant Cugat. Em vaig morir de ràbia quan vaig veure que el dia del Palau estaria sobrevolant l’Atlàntic. Però em vaig consolar pensant que podria fer algunes fotos pel B&B pel món.
Fins i tot a l’agost, estant de vacances, una amiga i jo vam decidir presentar-nos per ser la Marta de Figueres.
Sembla mentida que només faci mig any del concert del Poble Espanyol amb el munt de coses que hem viscut des de llavors.