Tot comença el dia del meu aniversari, quan em decideixo a autoregalar el Bed & Breakfast. A la primera escolta em van entrar molt be Jean Luc, 4-3-3, les meves ex…, superbonoi, l’home que treballa…, la merda…, i bed and breakfast; però a mida que l’anava escoltant descobria que Liverpool, reikjavik, i sobretot Armengol, eren petites grans meravelles. M’encantava i m’encanta aquest cd, i el meu fill gran Aleix amb 4 anys no parava de demanar-me insistenment que li poses una vegada i altre fins arribar al punt que se sap totes les lletres del cd i fins i tot en Pol (el petitamb 16 mesos) “tarerajava” la tonada de 4-3-3 (ara ja s’atreveix fins i tot amb super bon noi).

Però hi havia alguna cosa en aquest cd que hem tenia fascinat però no sabia que era, fins que un bon dia despres de escoltar una entrevista als amics per Rac1, varen dir que tots el personatges de les cançons eren molt solitaris. Ja ho tenia, vaig escoltar les lletres amb atenció i allí estava. I es que jo sempre he sigut un pel solitari, no hem malinterpreteu no vull dir que fugi de la gent, potser mes que una persona solitaria he sigut un cor solitari. Jo de jove vaig tenir mes nits de Jean-luc que de Bed & Breakfast, moltes nits tancava els ulls i la meva melangia em portava a llocs com Liverpol, hem fascinaven les noies com la que es descriu al Binocles d’en Pere. Em fascinavem perquè estaven a les antípodes del que jo era. Però  si hi ha un personatge amb el que hem sento plenament indentificat aques es Super Bon Noi, i es que jo també volia ser un superheroi, també volia ser el gendre que volen les sogres, i despres de 35 anys m’he adonat de com n’estava d’equivocat en aquesta vida. En definitiva, després d’un procés de canvis interiors molt durs he arribat a la conclusió que no es pot ser un super bon noi, que es viu millor anant a la teva, repectant sempre els demeé i de vegades tenint-los en compte.

Aixi que ara ja puc dir que he abandonat el club de cors solitaris, i gràcies en part a sigut a aquestes cançons que són medicines per l’anima, això si, aneu amb conte amb Armengol que es addictiva i pot provocar sobredosis. Bé, abans d’acabar voldria dir que vaig estar al concert de la Damm (espectacular!!!!!!!!!!) i al teatre principal a Badalona (gran concert), que m’ho vaig passar molt be i que vaig tindre el plaer de gaudir del primer concert dels meus fill,s que són grans fans dels Amics.

Una última reflexió, soc l’unic que creu que aquest cd en contes de Bed & Breakfast s’hagues tingut que titular The Lonely Hearts Club Band (amb permis dels Beatles) ????????