Bones!!
La veritat és que no recordo com us vaig descobrir… M’agrada molt la música, tota en general, però mai no  oblido escoltar música en català, que no rock català.
El tema és que m’heu acompanyat tooooot l’estiu, tardor i part de l’hivern en els meus trajectes en cotxe, els meus dos fills se saben les vostres cançons de memòria!! I quan les cantem els tres riem molt i ens ho passem molt bé, tot i que ben bé no deuen entendre les lletres  perquè un en té 7 i l’altre 5.

La primera vegada que us vaig veure en  concert va ser a Girona, amb un parell d’amigues, crec que era al Firacat, però el concert va ser molt curt i, a més, faltaven cerveses!!! No en venien i és clar, un concert sense una cerveseta fresca no és el mateix. I ja la següent vegada que us vaig veure va ser a Vilabertran, gran concert, quins riures!! I aquesta vegada sí, no era cervesa, però sí vi, que entre el del costat i jo ens vam acabar l’ampolla.. Uffff…. I és clar, tots plegats vam entendre què volia dir la paraula maridatge!!! Que sembla que s’ha posat molt de moda últimament. Va ser un molt bon concert, llàstima de les cadires, em sobraven… Però és clar, el marc era incomparable, vosaltres, Vilabertran, maridatge, vi i jo matiexa,mmmmm!!!!

I ja per acabar, en tinc tantes de cançons que m’agraden… Però Reikjavik  em sembla una de les millors, reflexe d’experiència viscuda, i la del 4-3-3, i Per mars i muntanyes… I Bed&Breakfast…Bé nois, felicitar-vos i donar-vos les gràcies per tant bons moments. Per cert, Joan Enric, aquesta manera que tens de pronunciar les “s” i les “t” dóna una aire molt teu a les cançons que cantes, brutal…  “que tot i no ser massa guapo sóc molt divertit!!!”

Au, a descansar que us ho ben mereixeu!!!!
Sandra