Crec recordar que era el mes de maig quan vaig sentir per primer cop una cançó de Els amics de les Arts. Sortien a tv3 al programa “Divendres” interpretant “Jean-Luc” i només sentir el nom de la cançó ja vaig posar els cinc sentits alhora d’escoltar-la. Una cançó que parlava de Jean-Luc Godard, un dels exponents de la Nouvelle Vague i alhora un dels directors de cinema que m’havia d’estudiar per un proper examen! Vaig escoltar la cançó i des de les primeres notes que ja hem va enganxar.  Abans d’aquell dia havia sentit algun que altre cop el nom del grup, però mai fins aleshores havia tingut l’oportunitat d’escoltar alguna cançó seva. Després de la seva aparició cantant “Jean-Luc” vaig passar el que restava de tarda escoltant la cançó via Youtube, i buscant-ne d’altres.

Durant els dies posteriors vaig anar descobrint “L’home que treballa fent de gos”, “4-3-3”, “Armengol”… i no me’n vaig adonar que ja tenia el disc a les meves mans! Un disc que m’ha acompanyat sempre, durant els trajectes cap a la universitat, durant les hores d’autobús direcció La Seu d’Urgell, els retorns cap a Barcelona dels diumenges, etc.  Tantes hores escoltant-los que he acabat enganxant-hi als meus amics, i fins i tot als meus pares!

Des d’aquell dia en que els vaig veure per la televisió, que Els amics de les Arts s’han convertit en el meu grup de capçalera, els escolto cada dia i encara que sigui l’enèsima vegada que escolto qualsevol de les cançons, aquestes em transporten al moment en que les vaig escoltar per primer cop. “Jean-Luc”, “L’home que treballa fent de gos”, “La merda se’ns menja” s’han convertit en les bandes sonores de la meva vida…Lletres fresques, històries que acompanyen el dia a dia… les vostres cançons fan el dia més suportable i més alegre, aporten energia.

Seria difícil quedar-me amb un sol moment d’aquesta gira, però per proximitat i per il•lusió em quedo amb el recent concert al Palau de la Música. Sincerament, és el millor concert al que he anat mai. No trobaria paraules per descriure’l perquè totes es quedarien curtes, realment va ser una nit molt màgica i esperada. Un d’aquells concerts que no podré oblidar, d’aquells moments de gallina de piel continuats, des del primer minut de concert fins al final d’aquest.

Espero que l’espera fins el nou CD i la nova gira no sigui massa llarga. I per finalitzar només demano una cosa, que a la pròxima gira feu alguna parada pel Pirineu o Andorra, que per allà dalt també tenim ganes d’escoltar-vos!

Moltes gràcies Dani, Joan Enric, Eduard i Ferran, per les vostres cançons, pels concerts, pels vídeos al youtube! Llarga vida a Els amics de les Arts!