Era un diumenge de gener del 2010 en que tancàvem tot un cap de setmana de feina a l’alberg de Vic havent fet la planificació i preparació d’un any que seria ben llarg, i distret. Acabàvem la tancada de treball just desprès de dinar, i com fan incomprensiblement molts “pixapins” tots els diumenges de l’any, abandonàvem les Comarques i ens disposàvem a fer camí cap a Barcelona, C-17 i avall, que començava de nou la setmana.

De camí a Barcelona feia de copilot a l’Arseni, amb el seu Seat Arosa blanc. Arrenquem, i comença a sonar música a volum baix mentre notes com apareix aquella nyonya de diumenge desprès de dinar, aguditzada pel record de la ressaca de la nit anterior al Pasternak de Vic. Tot i això resisteixes, bàsicament per no fer un lleig al conductor, i que no s’hagi de fer tota la C-17 plena de “pixapins” fent cua tot desesperats mentre tornen cap a la “urbe” catalana. Tot resistint a la son, em fixo en la música que sona i comento amb el company de cotxe:

Jo “- Arseni, qui són aquests que sonen?”
Arseni “– Són els Amics de les Arts”
Jo “– Doncs sonen bè, puja puja.”

Unes setmanes més tard, en una conversa de cafè amb dues amigues, i no em pregunteu el com ni el perquè, surt la pregunta “- Tu que ets, més de Jean-Luc o de Bed & Breakfast?” i jo: “- Que? Com?” i elles: – “no ho coneixes? Si home, els amics de les arts…” i jo: “ – Doncs no, però ja els escoltaré quan arribi a casa”

Intrigat per aquestes dues cites en pocs dies, arribo a casa i faig un “googleazo” i busco, “els amics de les arts”. Entro, xafardejo, llegeixo, i sobretot escolto.

Nomes llegint i observant, la primera sensació és molt bona i penso: “Són un grup totalment 2.0, aquest mes de febrer han cardat més de 25 entrades al bloc, i a més a més, et pots descarregar la seva música gratuïtament del seu web”, i ho faig. I es que trobar a dia d’avui, grups de música que sobresurten i que deixen la seva música en lliure accés a la xarxa, perquè la puguis agafar i posar-te-la al teu Ipod, se’n troben ben pocs, i diu molt d’ells.

Un cop llegits i xafardejats els 2.0 dels Amics, combino la música descarregada amb la que sona al seu Myspace. Sonen guais i decideixo que l’endemà, sortint de la feina passaré per la FNAC a comprar el seu CD.

Passen els dies, i descobreixo cançons que parlen de Bola de Drac, de Xauarmas i de futbol, d’animals i de drogues, de cagades reiterades, de nits de sexe, de nits improvisades que podrien però que acaben sense sexe…

A mesura que les escoltes, els i vas posant imatges i situacions, primers símptomes de que t’estàs enganxant a la música i al grup, i que s’ha de començar el tractament quan més aviat millor, anar-los a escoltar en directe.

Una cosa que sembla a primera vista tant fàcil, doncs no ho va ser. Incompatibilitats a l’agenda, o “sold out” van fer que fins el diumenge 9 de maig no hi hagués la possibilitat d’anar de concert dels Amics. El concert era a Badalona, i “Pam!” pluja i suspès. Això ja semblava missió impossible. Segon round, 28 de maig a Mollet. Tot i que el dia va començar amb pluja, a la tarda va sortir el sol, esvaint la mala estrugança i deixant el camí lliure per anar al Jardinet del Casal Cultural de Mollet. El concert era en petit comitè, molt íntim i amb bona companyia, asseguts però entonant les cançons. Una sensació fantàstica, que em feia sortir del concert, amb les ganes de repetir. I així va ser.

El 8 de juliol, de forma improvisada, i aprofitant l’entrada d’un company que va causar baixa laboral per anar al concert, marxem al Poble Espanyol. Els Pets + Els Amics, els Amics + Els Pets, el pla era fantàstic, amenitza’t per l’olor pròxima del 10J, i per la bona companyia d’aquelles dos amigues que el febrer preguntaven: “- Tu que ets, més de Jean-Luc o de Bed & Breakfast?”.

Aquell dia vaig veure l’altre cara de la moneda dels Amics, la del format gran, a peu dret. Concert ni millor, ni pitjor en respecte aquell de Mollet, sinó que totalment diferent. I d’aquí vaig anar passant per diferents concerts dels Amics, des de Olot, fins al 1r Palau de la Música.

Doncs, si, aquest 2010 he descobert els Amics, una descoberta fantàstica, però com tot, i ja acabo, ha deixat desitjos pendents i una resposta:

Desitjos:
–       Aquest 2010 he descobert els Amics de les Arts, i he disfrutat amb La Pegatina, dos estils diferents, però amb moltes coses en comú, gent jove, propera, 2.0 i que deixen descarregar la seva música de forma gratuïta, però que per desgràcia, el cop que més a prop han estat de tocar, ha estat a les Festes del Tura a Olot. Per quan un Amics & Pegatina?
–       Un concert d’ Amics & Manel?
–       Que nomes, de tant en tant, un Jean-Luc no acabi sent un Jean-Luc
–       Que entre Joanic i Verdaguer, la merda no se’ns mengi, que arribi fins a Hospital Sant Pau, i abans d’arribar-hi, t’hagi convençut i t’escapis amb mi.

Resposta:
–       Sóc més de Jean-Luc