Jo no he vingut a aquest món a filosofar. Altra gent s’endurà les medalles. La resta, pel que conec, tampoc esperen treure grans conclusions a derivades, equacions o problemes trascendentals, mentre passen per aquí.
Però el que sí crec és que Els Amics de les Arts han existit des de sempre. Potser, fins i tot, molt abans de que algun avispat arquitecte projectés l’edifici del carrer Muntaner a Barcelona, on es va gestar el grup. Fa temps que hi són. Perquè pertanyen a aquell conjunt de persones que canten i escriuen sobre la majoria de les coses que ens succeeixen cada dia. Tots en parlem. Ells, a més, ho acompanyen amb un piano, dues guitarres i una melòdica.
D’un dimarts a un dimecres no trobarem la fòrmula màgica per a arribar a Mart, però tal vegada ens hauran renyat per trepitjar la cuina fregada. Això no implica que les seves lletres siguin banals, simples o poc el·laborades. Tot al contrari. Reflexen allò que hauries volgut dir o que estaves a punt de fer, allò que en aquell precís instant és el més important per a tu, però que, pel que sigui, ho acaba de dir aquest d’aquí al costat o aquell de més enllà, perquè a ell o a ella li acaba de succeïr el mateix, i simplement se t’ha avançat en els pensaments.
Tranquils, les properes cançons dels Amics ja estàn fetes. Només cal esperar a que, després d’un merescut descans per haver completat aquesta gira maratoniana, els hi posin música. Potser no les lletres, però les idees i els conceptes ja els coneixem. Ells 4 o tots 9 (si hi sumem la Bed & Banda) o tota la gent del públic no som gaire diferents els uns dels altres, amb cinquanta mil coses el cap, amb esperances i il·lusions, sense passar mai de quarta i a vegades capficats en la hipoteca, vigilant que no ens atropelli un tramvïa, ara que estem enmmerdats i casats…
Els Amics no són 4 persones. Són en Joan Enric, en Dani, en Ferran i l’Eduard. I en Pol, i en Ramon, i l’home que treballa fent de gos, i tu, i jo, i aquest i l’altre. Som gent que disfrutem (i si costa, ho intentem) amb allò que fem…perquè la vida ja és prou complicada…plena de hienes amb un gran somrís.
Per tant, aprofitem aquest moment que estem compartint amb ells. Queden molts concerts, i noves descobertes…queden moltes nits en què estarem nerviosos i alegres perquè avui anem a un concert dels Amics, aquí, al costat de casa teva, o a prop d’on estiueges.De Barcelona al Planeta Piruleta, d’Andratx a Flix.