Amics, vos escriu una valenciana que relativament fa poc que vos va descobrir (per això el “recent” al títol). Vos vaig descobrir aquest setembre passat, de la mà d’un amic molt especial per a mi, em va passar un video on interpretaveu “Dèjá-vu”. Immediatament em vau enganxar i la cançò aquella va quedar lligada de per vida al meu amic, de fet, és sentir la cançò i recordar-me d’ell. El millor regal que em va poder fer va ser descobrir-me els Amics de les Arts.

Recorde que al principi, quan em va dir el nom del vostre grup, em vaig quedar un poc eing? aixó quin nom és? i quan vos vaig sentir em vaig quedar prendada de les vostres lletres (iròniques total i, a més, reflexen fets que els trobem a la vida quotidiana), els estils diferents que empreu en les cançons (encara que els englobeu amb un ”electro avant pop d’autor” o alguna cosa per l’estil), els “efectes especials” que empreu (el tren a “ la merda se’ns menja”, la botzina, etc.) i la combinació que feu de les vostres veus tan diferents. Recorde que em faltava temps anant de camí a la facultat, o en el tren cap al poble, o en el metro, o comprant, per a sentir-vos, per escoltar el disc “Bed & Breakfast” i el “Catastafiore Cabaret”.Quan encara no havia acabat d’assaborir les diferents cançons de l’edició especial ja tenia al mp3 la “Roulotte Polar” i “Catalonautes”.

Sols en mes i mig vaig sentir totes les cançons d’aquestes maquetes i cds, me les vaig aprendre, i després de 7 mesos sentint-vos sense parar no vos he aburrit (tot un rècord per a vosaltres coneguent-me, haha).

Que podria dir de les vostres cançons? No sabria amb quina quedar-me. Últimament les que més escolte són “Dèjá-vu”, “Armengol”, “L’home que va matar Liberty Valance”, “Els binocles d’en Pere”, “La merda se’ns menja”, “Coses de nens”, “Les meves ex i tu”, “Bed and Breakfast”… si continue les posaré totes. Em van sorprendre la de “El código da Vinci” i “Exercici seixanta” em van pareixer molt originals i atrevides;  “A vegades”, “V”, “L’endocrina”, “Super bon noi” -entre altres (totes)- em pareixen molt divertides, iróniques, originals… Això sou Amics: divertits, originals, atrevits… i els amics dels Amics ho hem sabut apreciar i per això ens agradeu tant, PERQUÈ NO HI HA ALTRES COM VOSALTRES.

Al primer i de moment únic concert que he pogut assistir va ser el de la Sala Mirror a València, pel Clip Inquiet, “de moment únic” perqué ja tinc entrada per a vore-vos al Palau de la Música de València, em trobareu a la tribuna imparell, primera fila, butaca 1 o 3 (en una estaré jo i en l’altra la meua amiga), així que els flaixos que vos vinguen per la part on està el Dani seran meus… (Per cert em faria molta il•lusió fer-me una foto amb vosaltres…. ahí queda la cosa…). La meua amiga, Alba (la que ve amb mi també als concerts i, per això el meu B&B també és seu), vos va descobrir perquè li vaig passar al mp3 el vostre disc (les coses bones s’han de compartir) i, també, es va enganxar de seguida.

El meu B&B culmina el dia del concert a Mirror (i arribarà al seu punt més àlgid el dia del concert del Palau), aquell dia vam menjar alguna cosa ràpidament al meu pis i vam eixir cap al metro i… se’ns feia tart. Arribàvem tart. El metro va tardar barbaritat de temps a passar (o això ens va parèixer a nosaltres) i  vam passar uns minuts horribles perque no sabiem si actuaveu davant d’Aspencat (que també ens agraden però ja els haviem vist en altres ocasions) i arribariem tart a vore-vos… però no, vam arribar i encara estava tocant Aspencat. I vau eixir vosaltres a l’escenari, estàvem enfront del Dani, emoció, alegria, per fi els vèiem! Va ser impressionant. Vaig traure la càmera per inmortalitzar el moment i… m’havia deixat la bateria a casa. I no vam poder fer cap foto però ho tenim ben gravat a la memòria. Per al concert del Palau, el primer que revisaré serà si duc la bateria dins la càmera…

La foto, com ja haureu pogut comprovar, és el mapa del Bed&Breakfast que vau pujar al blog i em va fer molta gràcia. Me’l vaig imprimir i penjat a l’habitació el tinc, i com no tinc fotos de l’únic concert que vam anar, doncs vaig pensar en possar la del mapa a la meua habitació.

Aquest és el meu Bed&Breakfast “recent”, particular i intens. Ens vegem al Palau de la Música de València! (No s’oblideu dels amics dels Amics valencians i baixeu més a sovint per la nostra terreta).

Per despedir-me, com diu Marta Devesa, ja formeu part de la meua vida també i, com diuen la Bibi i la Rosa, jo també em declare habitant del planeta piruleta, viatge amb núvol Kinton i aparcar sempre em costa. MITJONS, PETONS I AMERICANES!