Amics,
com que alguns ens heu enviat escrits curtets hem decidit fer, de tant en tant, edicions exprés d’El meu B&B amb dos o més textos. Així cada dia hi haurà una bona dosi de lectura. Comencem!

-e (de l’Eva)


Probablement ja els havia sentit abans a la ràdio, però recordo el primer cop que vaig saber el seu nom. Farà ara aproximadament un any, quan en una sortida a la neu amb el meu cau (agrupament escolta), anant en autocar va sonar la cançó de 4-3-3.

Només sentir-la ja em va agradar i vaig veure que algunes persones ja coneixien el grup i me’l van recomanar. Vaig començar a escoltar tot el disc del Bed &Breakfast, i ràpidament em vaig enganxar al grup. Sense adonar-me cantava les melodies d’algunes de les cançons.
Fins a tal punt que desprès d’una recerca intensiva per internet, buscant les cançons amb els acords per poder-les tocar, i no més trobar la cançó de 4-3-3 o la de l’home que treballa fent de gos, vaig tragar-me uns quants vídeos d’internet per aconseguir la cançó dels binocles d’en Pere, però jo només ho vaig treure’m la cançó d’Armengol. Per sort, més endavant va sorgir l’espai on els amics explicaven les cançons i a més la gent es va afanyar en penjar els acords d’altres cançons.
Per acabar, vaig fer-li un vídeo a una amiga molt amiga meva amb la cançó Els binocles d’en Pere, (de les meves preferides) ja que a les dues ens agrada molt i ens sembla com si ens definíssiu, ens recorda tots els moments que hem viscut juntes i tots els moments en que hem cantat els amics a fort pulmó per mars i muntanyes i  fins i tot a les ciutats on la gent s’estima de forma diferent.

Espero que seguiu així, encomanant  i fent viure la música i la llengua!

Un dia, un lloc i una hora qualsevol (de la Gènova)

La veritat? Tinc una petita espina clavada dins meu…
Per què? Doncs, perquè vaig estar bastant temps sentint parlar de vosaltres, “Els Amics de les Arts”, allò que us anomenen als mitjans de comunicació o algú et comenta que són molt bons… I, sempre pensava: els he d’escoltar, i mai ho feia.
Llavors, un dia qualsevol, en un lloc qualsevol, en una hora qualsevol, vaig escoltar la cançó “L’home que treballa fent de gos”, em va agradar bastant i em va deixar amb ganes de més. I vaig tornar a pensar: els he d’escoltar, però…  aquest cop si que ho vaig fer.
Vaig anar a l’Spotify i vaig prémer el “play” , de cop i volta, va començar a sonar “Jean-Luc” ! Com em va agradar! I la següent encara més, i més i més… D’aquí vaig passar a escoltar-vos cada dia, a cada moment que podia, vaig buscar-vos al Facebook, mirava vídeos al Youtube, ja em sabia totes les lletres… i un altre dia vaig pensar: els vull veure en directe! Sóc de Barcelona i vaig arribar a tard, ja no quedaven entrades pel Palau… Però, els Reis Mags, que ho saben tot i són molt bons, em van portar el que demanava a la carta (es que sóc molt bona jo …) i tenia a la mà dues entrades per anar al Teatre Principal de Badalona =) Quina felicitat!
Va arribar el dia del concert i, de debò que no tinc paraules per descriure com m’ho vaig passar de bé, lo bons que sou, com vaig riure i lo increïble que va arribar a ser.
Per aquest motiu, ara em sento malament, perquè he estat molt temps sense escoltar-vos, molt  temps sense saber de vosaltres i sento que m’he perdut tant..!! Si no fóssiu tan bons…  😉 Però, s’ha de ser positiu i mirar endavant i sé que queden molts dies, llocs i hores qualsevol per escoltar-vos i gaudir al màxim d’aquestes lletres i aquestes melodies que heu creat i creareu!
Per tant, escric el meu B&B per donar-vos les gràcies i demanar-vos que no oblideu mai tot el que provoqueu en els amics que us escoltem, sigui quan sigui, sigui on sigui.