Començo a escriure la meva historia amb el Bed and Breakfast al mateix lloc on os vaig conèixer:  la feina.

Tot va començar quan per diferents cantons i degut a que tothom sap de la meva passió per la musica,  m’anaven recomanant que os escoltes (i mira que a mi la musica en català sempre m’havia fet una mandra …) bé la cosa va ser que un bon dia de primavera d’aquest passat 2010 hem vaig decidir descarregar el cd i gravar-me’l.
Un cop acabat el meu torn i de camí a casa vaig ficar el cd a la radio cd del cotxe (on havia de ser sinó? ) i un trajecte que en condicions normals es fa en 10 minuts, aquell dia vaig trigar la totalitat del que dura el cd ja que no podia deixar d’escoltar-lo, i vaig donar voltes i voltes amb el cotxe per romandre atent de la primera cançó fins la darrera, allò era com: un llibre que no pots deixar de llegir!, una pel•lícula que no vols que acabi mai!.

I des d’aquell dia necessitava escoltar-vos  un i altre cop: alguns dies tot el cd, altres tan sols algunes cançons … i poc a poc hem vaig convertir en un fan incondicional: llegint el vostre blog, baixant-me cd’s… .

Però es clar no tot acaba aquí ja que al mateix temps que m’enamorava del vostre grup el meu cor començava a bategar d’una forma especial per culpa d’una noia que va aparèixer a la meva vida i que dia a dia m’agradava més i més.  Casualment semblava que ella també sentia alguna cosa o si mes no que havia feeling entre nosaltres, així que vam començar a quedar (hem de parlar, fem un cafè que hem de parlar…) i en acabar una de les primeres cites mentre l’acompanyava  a casa seva (quina por que aparegués en Jean-Luc!) vam començar a parlar de les series que ens havien marcat en la nostra infantesa, de Bola de Drac … i llavors vaig ficar Per mars i muntanyes i os vaig presentar. Des d’aquell dia, be no des d’aquell sinó des d’un de principis d’estiu en que va començar la nostra historia, vam decidir i vam donar a la cançó Per mars i muntanyes el títol: aquesta serà una de les nostres cançons.

El temps ha anat passant i aquest triangle que formeu vosaltres i nosaltres cada dia es va consolidant  més i més, de fet formeu part del nostre dia a dia (en els nostres viatges, en les nostres respectives feines, en el nostre dia a dia, de tant en quant fem de Marta i Jordi …);  i com a bons fans ens hem vist en el concert que vau fer a la capital de la Terra Ferma  (gràcies!); encara que com ens vam quedar amb ganes de més  cal dir que hem intentat per activa i per passiva poder repetir (ja que en tenim unes ganes….) però uns cops per una cosa i un altres per altres no hem pogut repetir.

Ah! i fins i tot en un recent viatge a Etiòpia en el que vaig participar (en plan col•laborar) la cançó d’Armengol era part de la meva benzina diària (no sabeu com vaig maleir no portar-me el MP3 per tenir por de perdre’l).

I ara aquí hem teniu a quatre hores d’acabar el meu torn laboral, compartint el meu Bed and Breakfast amb vosaltres i tot aquella persona que vulgui llegir-ho. Durant aquesta estona i per no trencar la rutina habitual he estat escoltant-vos (be vosaltres i alguns altres), així que: moltes gràcies per ser-hi! I sobretot moltes gràcies per escriure una part de la banda sonora de la meva vida i sobretot d’un Bed and Breakfast sense gluten.

1forta abraçada des de Lleida