Us podria explicar mil i una aventures viscudes als vostres concerts (que no soc poques), però em quedo amb la història de com us vaig conèixer…
Tot va començar, indirectament, un 22 de maig del 2010, quan el meu xicot us va veure per primer cop a “La General” de Berga. Dies després del concert em va estar insistint perquè us escoltés, dient-me que éreu molt bons i que segur que m’agradarien les vostres cançons. Però s’equivocava, i de bon tros! El primer cop que em va posar les vostres cançons se’m escapava el riure, però no per les històries de cada cançó, sino per lo dolentes i simples que em semblaven les lletres. Però ell no es donava per vençut! Mentre netejàvem la cuina teníem “A vegades” de fons, al cotxe sempre sonava “Armengol”, els dies de bon humor fèiem duets amb el “Bed & Breakfast”, els dies de partit blaugrana mai faltava un”4-3-3”, e inclús al metro continuàvem amb el “sé prou bé…” quan sonava la veu femenina d’informació “pròxima parada…”. Al final li vaig acabar trobant el “feeling” a les cançons, i fins i tot em vaig aprendre algunes lletres.
Un dia d’estiu li vaig voler fer una sorpresa a la meva parella comprant un parell d’entrades per anar a Vilabertran a veure-us al festival “Sons del món”, i ja de pas, fèiem una ruta turística durant el dia per conèixer terres gironines. Després de recórrer Banyoles, Besalú i Figueres, vam anar directes cap a la plaça del Fort, on ja s’hi respirava un molt bon ambient; la nit prometia. El Senyor Tranquil va començar a escalfar l’ambient amb la seva guitarra i les seves melodies. Just després començàveu vosaltres. Puntuals, bona il•luminació, molt bona presència, millor directe. Vau presentar la majoria de cançons amb les vostres historietes/monòlegs, on he de dir, que en ocasions, se’m saltaven les llàgrimes del riure.
Era una nit especial ja que entre el públic hi havia les orgulloses mares dels “amics”, aplaudint i animant més que qualsevol altra fan; i és que alguns actuàveu a casa vostre, i això es notava amb la fluïdesa i la passió amb la que cantàveu i tocàveu.
Doncs bé, des d’aquella nit, em vau canviar el concepte que tenia de vosaltres. Ara us segueixo allà on aneu, sempre buscant la manera de muntar-m’ho per anar als concerts.
Premsa, ràdio, televisió… sense dubte a sigut el vostre any; i tenint la reedició especial firmada i havent pujat a l’escenari a començar la cançó “Exercici Seixanta” a l’últim concert de Berga d’aquest passat novembre, què més es pot demanar?
Havent anat a més de 10 concerts (les mateixes cançons però al mateix temps tan diferents i especials) i tenint entrada pel penúltim de la gira, al Palau de la Música. Segur que no ens decebeu pas.
Marta Mulà Méndez