Va ser a la festa major d’Igualada, 21 de agost. La primera vegada que vaig anar a Catalunya. Sí, per què soc italià, encara que ara mateix visc a Israel (estic fent la tesis de doctorat). Estava de vacances dues setmanes a casa de la meva ex (no em pregunteu per què), que és de Barcelona i seguidora dels Amics. Ella es diu M. També hi havia el meu millor amic, l’Andrea, a.k.a. Manzo (encara, no em pregunteu ni per què ni que significa). El meu pla era viure Catalunya i els catalans, evitant els llocs per turistes, i la festa major d’Igualada va ser una ocasió perfecta. Birra, noies, musica, dances, ratafia, tradiccions catalanes…molt bon rotllo! M’agrada la manera de anar de festa per allà, molt millor que a Italia. Crec que els italians som més avorrits en aquest sentit.

Bé, la nostra nit va començar precisament amb el concert dels Amics. M. m’havia ensenyat alguna cosa sobre ells en el YouTube, peró no em recordava res. Vaig veure quatre nois joves sobre l’escenari. Nois que podien ben ser amics meus. Vestits amb roba normal. Sobris. Em van recordar de quan jo tenia un grup a l’institut, una cover band de Dream Theater. Jo toco el baix. Em sap greu que els Amics no tenen baixista, peró crec que la Bed & Banda vagi molt bé. Si necessiteren un baixista en el futur, em proposo!

Aleshores el meu català no era gaire bo, peró les cançons em van agradar molt, sobretot “L’home que treballa fent de gos”. Al Manzo va agradar l’home gos. De gustibus non disputandum est. Em va fer molta il.lusió, jo també tenia un FIAT Panda atronitat! Podrien fer també una cançó sobre el Citroen 2CV. Va ser el meu primer cotxe. Gran cotxe, mai atrotinat. Perdoneu la divagació. La idea de la pantalla amb imatges relacionades amb les lletres va ser molt divertida (després em van explicar el significat de les lletres de “Armengol”…). Llàstima que va ser molt breu. Breu, peró bastant intens per fer-me amics dels Amics. Una nit per a recordar. Després de tornar a Israel vaig descobrir els albums precedents i el bloc i els videoclips…quina millor manera de aprendre el català llunyà de Catalunya! Ara que estic treballant no tinc oportunitats per veure’ls en concert, peró de una cosa estic segur: tornaré.
Fins aviat!

P.D.: Ho sento molt, peró al Manzo van agradar més els Gossos…