Vaig conèixer Els Amics de les Arts de casualitat, perquè estudio a Pamplona i ma germana em va dir “hi ha un grup ara que s’està fent popular”, cap al gener de 2010. Vaig baixar-me algunes cançons (sí Dani, ho sento!), que al principi no m’acabaven de convèncer. Però poc a poc, amb un company que era també de Barcelona, ens vam enganxar a “Jean Luc”. Després seguien “Súper bon noi”, “36 %”, “La merda se’ns menja”, “Liverpool”, “Bed & Breakfast”, “4-3-3”, “Les meves ex i tu”, etc.
L’estiu de 2010, el famòs estiu de la gira, vaig anar a Sant Cugat (que em penso que va ser un punt d’inflexió, oi?) amb alguns amics, ens vam fer una foto amb l’Eduard, el Dani i el Joan Enric, etc. [Incís: l’Eduard em va reconéixer perquè un dia em va contestar un e-mail en el que li demanava uns acords!. Em va dir: “Ostres, tu ets The Yllusionist?!”].
Vaig anar amb el meu tiet fins a Argentona per veure’ls tocar a la festa major. Aquell concert vaig grabar-lo quasi tot en vídeo, i em vaig comprar la samarreta granate de “Bed & Breakfast”. Per últim, vaig anar amb la meva germana amb cotxe fins a l’Arboç per veure el concert. Guardo un gran record d’aquell dia. Aquell dia vaig demanar-li al Dani que toquessin en directe “36 %”, que per mi es de les millors, però no va poder ser!
Després, he aprés alguna de les cançons en guitarra, i ma germana 36 % en piano, he escrit al meu blog sobre el concert de Sant Cugat i he penjat algunes de les cançons a YouTube i a Cataloterapia.
Dues anècdotes finals:
1- A un examen d’Història del Cinema, ens van posar un fragment de “Al final de la escapada”, de Jean Luc Godard. Em vaig confondre i pensava que era un altre film, italià, Roma, città aperta. Quan em van dir que m’havia equivocat, el meu nick de Facebook va ser, durant molt de temps: “Ay, Jean Luc…”
2- Un dia teníem un acte una mica seriòs en una aula magna, i a un amic meu li va començar a sonar “L’home que treballa fent de gos” al mòvil. Se l’havia enviat jo!
Gràcies per tots aquests bons moments, Amics!!